pd 194

AVUI, 21 de setembre de 1991

LES MAMELLES DE LA HISTÒRIA OFICIAL

Montserrat Roig

El senyor Fraga Iribarne, supervivent dels seus propis fantasmes, ha dit que la història jutjarà el franquisme com un període positiu....

.... El general pujarà als altars de bracet amb monsenyor Escrivà i amb la reina més bruta de la història...

Els escribes asseguraran que "la calle és mia" va ser una afortunada llicència poètica. Potser en Fraga no ho va dir mai, potser ens hem inventat el passat, potser ens hem fet vells. "La vellesa no significa res més que deixar de patir pel passat", va escriure Stephen Sweig... La història oficial sempre ha tingut unes enormes mamelles que han peixat dues classes semblants d'éssers humans: els cínics i els poca-soltes. Són els únics que no tenen mal de ventre quan la llet es torna agra.

pd 193

AVUI, març de 1991

EL PRÒXIM PASSAT DELS NOSTRES PARES

Francesc Candel

... En realitat, el passat anterior al nostre naixement no existeix i el nostre comença a partir dels primers records que acull la nostra memòria. D'aquí ve que fets d'història recent anteriors a nosaltres ens semblin  que es perden en la nit dels temps... Arriba un dia en què els pares desapareixen per sempre, i llavors, quan no hi ha remei ni possibilitats de recuperació, trobes a faltar aquella història perduda...

...

Si vosaltres heu nascut a Catalunya, els vostres pares no. Si vosaltres esteu incrustats en una societat de consum malgastadora, ells provenen d'una cultura ascètica. Si vosaltres creieu que el món és els triomfadors, ells procedeixen d'una societat humil, obrera i camperola. Han pertangut sempre al món dels perdedors ...

De tota manera, els vostres pares tenen unes qualitats que la societat  d'avui no valora... : una honestedat a tota prova, la creença en el treball, la fe en la solidaritat, anteposar l'amistat al lucre, el respecte als grans, l'amor a les seves tradicions... escolteu-los, perquè ells tenen ancestres i vosaltres  no. Si perdeu del tot aquest passat, el pas per la vida us serà més desèrtic, solitari i desolat del que en realitat és.

pd 192

EL PAÍS, ... abril 2002 ?

D'HOLANDA A PREMIÀ (2)

Joan B. Culla i Clarà

... Ningú te receptes màgiques i és relativament més fàcil senyalar alguns dels escull contra els que podem estrallar-nos. Per exemple, el discurs "bonista" de la solidaritat, dels papers per a tothom, de l'acollida sense límits. Em sembla evident que cadascuna de les societats europees te avui un sostre, un topall en la seva capacitat d'absorbir a immigrants extracomunitaris; un topall variable depenent de la seva història, de la seva idiosincràsia, del seu nivell econòmic... i, per descomptat, del ritme d'arribada de la immigració, de la seva procedència i de la seva distribució territorial; però un topall... No, no es tractaria tant de fixar demà mateix una quota aritmètica com que institucions i partits admetessin que hi ha d'haver un límit, i sobretot que comprometessin els mitjans democràtics de que disposen per fer-lo respectar...

...

... Sami Naïr, parlamentari a Brussel·les, alliçonava als espanyols amb unes tesis  beatífiques sobre el fet que la immigració, sobretot la magribina i  la sot-sahariana, només ens portarien beneficis ja que "no tenen altre remei que adaptar-se". ¿No el tenen, en els temps de les parabòliques, i quan cd's i dvd's amb sermons dels clergues integristes inunden l'islam europeu mentre els petrodòlars saudites financen imams i mesquites fonamentalistes per tot el continent? ... En un escenari com el de Premià, aquest discurs cregut i llibresc de Sami Naïr ... tracte el veïnat d'estúpid o xenòfob i és la drecera més curta cap el desastre.

pd 191

EL PAÍS, ... abril 2002 ?

D'HOLANDA A PREMIÀ (1)

Joan B. Culla i Clarà

...El que ha sembrat el neguit entre els habitants de Premià no és l'existència  d'un lloc d'oració per a una religió minoritària o exòtica, sinó el temor que la mesquita, com a centre social i  comunitari que és, irradiï entre les musulmans d'aquell lloc valors i comportaments rigoristes que xoquin amb el nostre model de convivència i facin impossible qualsevol integració futura...

... és una crisi greu perquè el rebuig a la mesquita en el centre urbà ha mobilitzat - a la manifestació del dissabte passat, per exemple - no a una colla d'exaltats o als coneguts caps rapats, sinó a gent de totes les edats i condicions, a famílies senceres, a una mostra transversal i interclassista de la societat local, i aquest és un humus sobre el que el feixisme pot créixer. Mentre Mussolini, Hitler o Le Pen atreien només a un grapat de fanàtics marginals i membres del lumpen, la seva importància equivalia a la que fins avui tenen entre nosaltres el tal Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. La catàstrofe començà quan seduïren a comerciants i pensionistes, a estudiants i funcionaris, a obrers i mestresses de casa. Convindria que no ho oblidéssim. 

pd 190

.........., divendres 3 de maig de 2002

IMMIGRACIÓ I POLÍTICA

Jordi Sànchez

... Encara no ha arribat el moment, segons sembla, d'assumir obertament i amb totes les conseqüències que la immigració és una realitat que ens acompanyarà durant molts anys, que no estem parlant d'un fenomen transitori que deixarà d'existir en pocs mesos o anys....

... Europa necessita immigració per poder preservar a 50 anys vista un determinat equilibri entre població en edat laboral i població de més de 65 anys ...

... És evident que la immigració comporta desajustos en molts àmbits, però són desajustos que amb polítiques valentes poden desaparèixer fàcilment. Incentivant la incorporació plena del nouvingut al món del treball, a la cultura que els acull i als drets de ciutadania, inclòs el dret  a vot....

....

És evident que a Catalunya o Europa no hi cap tothom. Però hi cap molta més gent que l'actual i, a més, necessitem aquesta gent per seguir prosperant...

pd 189

INFORMA, març 2002

SÓC RACISTA, JO?

Marc Vidal

... la creació de prejudicis i discriminacions en els processos d'identificació de grup. Diuen que això funciona d'aquesta manera: mentre els grups establerts de persones anem elaborant una identitat social i creem un "nosaltres" cada vegada més fort i amb atributs positius, inventarem sempre una categoria per a "ells i elles" cada vegada més diferent i carregada d'atributs negatius...

...

..... És necessari que els processos de creació d'identitat - nacional o no -, s'encaminin no tant a marcar els trets diferencials del grup humà, sinó a considerar aquest com a una comunitat de persones en permanent exercici pràctic de democràcia per aconseguir una igualtat real de drets i de deures socials, polítics, econòmics i cívics. L'exclusió, - socials o econòmica - està a l'origen dels mals que pateixen tant els immigrants com els no immigrants. En aquest sentit, l'exclusió és el contrari que la integració però també el contrari que la democràcia.

pd 188

EL PUNT/ Diumenge, 7 de juliol de 2002

EL PROBLEMA DELS "MOROS"

Jaume Reixach

L'escriptor magribí Rachid Nini, amb una gran naturalitat no exempta d'ironia, esmicola els estereotips que s'han creat a una banda i altra de l'Estret. Mentre que des d'allà el territori espanyol és vist com a paradís alliberador ... des d'aquí els nouvinguts són vistos com l'encarnació de tots els mals i un perill per a la convivència.

...

Des d'una perspectiva cristiana, penso que testimonis con aquest són necessaris. Ens ajuden a veure les coses des de l'altre costat.

...

Per exemple, quan vol posar de manifest els sentiments racistes latents en la societat no s'entreté a explicar-nos accions violentes dels caprapats, massa evidents, sinó que recorre a coses més subtils. Com ara la permissivitat que solem tenir amb alguns immigrants ...

Nini insisteix en la idea - tan desagradable com vulgueu - que els gossos tenen un estatus superior al dels moros. Només cal veure la impunitat amb què pixen o caguen en les vies públiques. Ningú no es queixa i els mateixos amos es queden tan amples ...

Nini, tanmateix, és conscient que els magribins - és a dir, els moros - són els immigrants que menys s'integren en la societat que els acull. Per què? Perquè estan convençuts -diu Nini - que la seva cultura és millor...El problema, doncs, va per llarg.