pd 318

EL PUNT, Dijous, 7 de maig de 1987

CAP AL 87-88

Xavier Besalú i Costa

Temps de preinscripcions i matriculacions. Temps de planificar i de fer balanç. Temps també de donar comptes (d'avaluació, més pròpiament?) i d'informar...

...

Quantes aules d'EGB hi ha amb més de 35 alumnes?

Quantes escoles unitàries hi ha amb més de 25 alumnes per aula?...

Amb quants professors d'Educació especial, amb quants mestres de suport, compten les nostres escoles?...

A quants col·legis públics hi ha professors d'Educació física, de Música, d'Anglès, en plantilla?

Quants pobles i ciutats tenen escoles d'Adults de la Generalitat?...

... 

Perquè no es fa una planificació democràtics (és a dir, amb participació de tots els sectors implicats), progressista (és a dir, amb ànim de millorar les coses), modernitzadora (és a dir, amb ganes d'adaptar-se a les necessitats d'avui) i valenta (és a dir, sense complexos per reclamar una efectiva igualtat de recursos materials i humans)?

(p.s. Recordem que el curs 87-88 va ser de vagues massives i llargues)

pd 317

EL PUNT ? ---- 1986 ?

INTEGRACIÓ ESCOLAR

Pep Collell

El Consell de Ministres va aprovar dimecres la integració dels nens amb deficiències físiques i psíquiques a l'escola normal. La idea em sembla bona i sobretot justa, ja que moltes vegades alumnes totalment salvables acaben perdent el que tenen per culpa d'un ensenyament que no és l'adequat per a ells...

...

...Seria bo que els pedagogs comencessin ja a treballar per tenir clara la forma d'integració, que passa per uns ensenyants especialitzats dintre de cada escola per suplir allò que el deficient se li pot escapar en la classe normal. Un nen sord no pot seguir plenament una classe i el mestre no pot dedicar una gran part de la classe a ell. Algú ha de fer aquesta feina de suplència. Si no, es veurà més marginat que en una escola especial.

pd 316

AVUI ? 11 de febrer de 1986

UN DECRET ESTABLEIX QUE ELS MESTRES HAN DE SABER CATALÀ

......?

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va fer públic ahir un decret que estableix la necessitat del coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part dels mestres de pre-escolar i EGB que vulguin treballar en les escoles públiques de Catalunya. Aquest decret preveu que tots els mestres que s'incorporin a Catalunya hauran de conèixer la llengua i la cultura catalanes i hauran de supera un examen, després de fer uns cursos, en què acreditin uns coneixements mínims.

pd 315

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985

EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (i 2)

Wilma Penzo

...

Ningú no discuteix que s'hagi de tractar els nens com a éssers raonables, però ja es comença a dubtar que el raonament o la dialèctica ( o sigui, la negociació) siguin el millor sistema per fer que un nen es renti les dents, porti els deures fets o se'n vagi a dormir a una hora prudent...

Ningú no defensa la conveniència de maltractar els nens però ja es qüestiona el fet que negar-se a comprar-li set globus, fer-li recollir les joguines... siguin realment traumes i, en cas de ser-ho, irreversibles. 

Crec que podrem arribar a un equilibri molt beneficiós per a tothom. Per una banda, l'ordre, la regularitat... per altra banda, el tracta afectuós i igualitari propi de les postures liberals. D'aquesta forma ho han entès alguns mestres, en les classes dels quals... els nens són consultats i escoltats, però qui porta la batuta és l'adult.

I és curiós observar com es tranquil·litzen, l'alleujament dels nens quan els seus educadors decideixen a la fi adoptar una postura més directiva i, per tant, més responsable...

pd 314

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985

EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (1)

Wilma Penzo

... Una educació clarament repressiva, basada en el càstig i en la disciplina per la disciplina, ha estat la responsable de molts problemes d'adaptació prolongats fins a l'edat adulta i consistents en inseguretat, pors i dependències. Per altra banda, d'educació radicalment permissiva ha donat lloc, paradoxalment, a problemes molt semblants (inseguretats, dependència, manca de resistència a la frustració)... 

...

... En el cas de l'educació repressiva, la idea que el nen és un ésser intrínsecament dolent, els pervers instints del qual s'han de domar enèrgicament, sense contemplacions...

En el cas de l'educació permissiva la idea és que el nen és intrínsecament bo i que qualsevol intervenció educativa no fa res més que contaminar les seves tendències innates...

...

Cap d'aquestes dues postures tenen en compte que el nadó, dins de la nostra espècie, no és més que un conjunt de possibilitats neutres - ni bones ni dolentes - que  es realitzaran arran de la interacció amb l'ambient social. Ni que l'aprenentatge existeix sempre, fins i tot quan l'ensenyament no és deliberat...

pd 313

EL PUNT ---- 198?

PASSA AMB VOSALTRES, TITIS...?

Sebas Parra i Joan Canimas

... Creiem, doncs, que qualsevol aspecte del "món de l'educació" ha de contemplar: a) el sistema de relacions sòcio-econòmiques al qual pertany i b) les condicions que determinen el nostre interès i coneixement...

... Tot i la impossibilitat que les institucions de l'establishment hi aboquin esforços, cal pressionar perquè ho facin i cal organitzar espais... per a un coneixement i discussió crítica per tal de contrarrestar i escatar la ideologia dominant...

... Les reivindicacions puntuals ( que solucionen problemes a curt termini i aglutinen bon nombre de persones) s'han de polititzar...

...

Els mestres són treballadors. Han de prendre, doncs, consciència de la seva condició d'assalariats; renunciar a la tasca apostòlica que, com en poques professions se'ls encomana u s'atribueixen; veure que els seus problemes són els de tota la classe obrera i organitzar-se com a tals...

pd 312

EL PUNT / --- 198?

LA GESTIÓ PÚBLICA

Pep Collell

Aquests dies es recullen firmes per demanar una escola pública de qualitat... Qui és que no vol una escola pública de qualitat?... La llibertat d'ensenyament passa per la igualtat d'oportunitats i per tant crec que no s'hauria ni de parlar d'escola privada fins que tinguem una escola gratuïta, digna, de qualitat, per tothom... No estic contra l'escola privada, com no estic contra la medicina privada ni contra l'esport privat. Però m'agradaria que es destinés tot el pressupost d'ensenyament a l'escola pública fins que aquesta fos un model en tot sentits... 

Això demana uns mitjans adequats però també, i sembla que moltes vegades s'oblida i no s'atreveix a dir-ho ningú, un esforç dels ensenyants per aplicar uns sistemes pedagògics adequats al temps que vivim... Desenganyem-nos, l'escola pública tindrà qualitat quan la infraestructura sigui bona i els ensenyants encara més.