diumenge, 19 de juny del 2016

pd 768

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994
EL DIA D (1)
Víctor Mora

... els primers anys 40, quasi tots els països de l'Europa Occidental van caure en mans dels nazis i els seus titelles... Prou sabem que a Portugal hi manava un autòcrata feixistitzant i que, a Espanya, Franco havia arribat al poder gràcies a Hitler i a Mussolini (i als sectors més antropòfags del gran capital internacional, que ja havien, abans, esponsoritzat el Führer i el Duce perquè paressin els peus a milions de persones, desesperades per l'atur i la crisi, que podien seguir el camí de la revolució).
...
En aquells dies, els europeus no considerats "aris purs" pels il·lustres imbècils amb títol de professor, que es dedicaven a mesurar cranis amb propòsits racistes, estaven destinats a anar a parar, tard o d'hora, als camps de concentració. Eren edificacions ben construïdes, fetes per durar, en algunes de les quals grans empreses capitalistes explotaven treballadors en òptima competitivitat: eren esclaus.
Generacions senceres d'europeus (jueus, gitanos, discapacitats, homosexuals, antifeixistes, comunistes, cristians, membres de sectes religioses, etcètera) haurien descobert una molt particular "identitat cultural", en sentir xiular el Zyklon B a les cambres de gas que diversos d'aquells camps tenien. Això de les cambres de gas, avui ho nega tot un moviment neonazi que busca reclutar gent jove a qui l'atur, la corrupció, la crisi i la desigualtat social sempre creixent, malgrat els canvis del canvi, ha indignat i desorientat.
...

dissabte, 18 de juny del 2016

pd 767

AVUI  divendres 1 de setembre de 1989
LA II GUERRA MUNDIAL FA 50 ANYS
EL NAZISME, UN MALSON QUE VA COMMOURE ELS CINC CONTINENTS
Jordi Garcia-Petit

...
I, a l'últim, les víctimes, els morts de la guerra, la conseqüència autènticament irreparable. Esborrona pensar que la guerra a Europa, la guerra que Hitler va començar el 1939 com una aposta brutal però que presumia controlable, va fer no menys de 40 milions de morts dels quals més de 5 milions foren alemanys. Hi ha qui encara ho troba un preu desproporcionadament favorable a Alemanya, com si els plats d'aquesta balança es poguessin equilibrar.
No escatimem el nostre respecte per totes les víctimes (d'una banda i de l'altra) de la guerra més devastadora del segle XX, i restem convençuts que serà la darrera en terres europees.

divendres, 17 de juny del 2016

pd 766

EL PERIÓDICO 1 de setembre de 1989
ELS TANCS DE HITLER ENVAEIXEN POLÒNIA I DESFERMEN LA GUERRA
José María Perceval

L'1 de setembre de 1939, a les 4.45 hores, sense (prèvia) declaració de guerra, les tropes alemanyes violaven la frontera de Polònia... Els "panzer" germànics foren ajudats per l'acció prèvia de l'aviació, la Luftwafe, que arrasava objectius civils i militars... Heroica  i abandonada, Varsòvia resistí 17 dies els atacs del poderós exèrcit invasor. La Segona Guerra Mundial havia començat.

dijous, 16 de juny del 2016

pd 765

EL PAÍS, 8 d'agost de 1985
HIROSHIMA, 40 ANYS DE LA BOMBA ATÒMICA

El 6 d'agost de 1945, avui fa 40 anys, a les 8:15 es produïa a Hiroshima la segona explosió nuclear de la història de la humanitat. En prou feines vint dies abans, en un desert perdut dels Estats Units, havia esclatat per primer cop una bomba atòmica. Però aquesta vegada la fabulosa alliberació d'energia produïda per una reacció atòmica en cadena s'efectuava en una zona habitada i, amb això, no només morien de cop i volta 136.989 civils indefensos i quedava anorreada una ciutat, sinó que canviava radicalment la història de la humanitat. Fa 40 anys que els éssers humans som capaços de destruir-nos a nosaltres mateixos  com espècie. Amb l'holocaust de Hiroshima, i tres dies després el de Nagasaki, la humanitat sencera entrava en disposició de percebre clarament aquest terrible progrés.

EL DIA DEL BOLET
Anthony Burgess

El món no ha tornat a ser el mateix des d'aquell dia. Ara tenim l'oportunitat de despertar-nos diàriament amb el sentiment que la  humanitat es pot esborrar a sí mateixa de la faç de la Terra només pitjant un botó. Aquest sentiment no existia abans d'aquell 6 d'agost de 1945. Però la vella bomba de fa 40 anys no els sembla als nens d'avui en dia, que la veuen en documentals, el presagi d'un futur terrible. És gran, però acollidora i familiar, com els nazis i com Glenn Miller. Hem progressat molt des d'aleshores. Hem aprés a viure amb la bomba i amb la idea de tenir un arma que ens fa por usar.

dimecres, 15 de juny del 2016

pd 764

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978
POST-MAOISME (i 2)
Eduardo Haro Tecglen

...
Aquesta necessitat de mantenir un règim comunista tot i el canvi cap a Occident es reforça per la necessitat que tenen els possibles nous inversors - privats o estatals - que el règim no canviï: és a dir, d'aprofitar la capacitat de disciplina del poble, llurs laboriositat creada per anys de règim comunista i llur submissió per tenir una producció industrial important... Ni vagues, ni carestia de mà d'obra, ni manca de treballadors. Una indústria manipulada amb el sentit de productivitat del capitalisme i amb la facilitat de prestació del treball del comunisme pot ser or pur. És impossible ignorar el que tot això té de relació amb noves formes de colonialisme, a les que, per altre part, cap altra potència occidental és aliena. Però per a un país que ha fet una revolució costosíssima per alliberar-se d'aquestes formes d'opressió i que oferia noves perspectives, el pas enrere és d'una enorme transcendència. La possibilitat que la desesperança s'estengui entre els països colonitzats és immensa...

dimarts, 14 de juny del 2016

pd 763

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978
POST-MAOISME (1)
Eduardo Haro Tecglen

...
Sembla que l'acceleració històrica a que està sotmesa la Xina, la urgència que el canvi polític no deixi espai per reaccions, ha recomanat que ja comenci la "desmaotització"...
... el dubte sobre el nom de Mao. Fins ara, es pretenia continuar i accelerar l'evolució de la Xina conservant la santedat maoista...
La politització de la immensa població xinesa s'ha fet, durant molts anys, dintre d'un sistema de veritats úniques, fins extrems inconcebibles. Però alhora en el sentit totalitari clàssic de la submissió al poder central, com a font necessària de tot el bé i com  a fet indiscutible. Podria ser que el canvi de les veritats úniques per altres veritats úniques pogués ocasionar seriosos trastorns, importants confusions. Però podria també ser que el sentit de submissió al poder predominés, i l'acceptació de les noves veritats es fes sense alteracions notables de l'ordre i de la moral en la immensitat de la República...

dilluns, 13 de juny del 2016

pd 762

TRIUNFO núm. 813 - 26 d'agost de 1978
L'OFENSIVA XINA ARRIBA A EUROPA
Eduardo Haro Tecglen

...
"Llarga vida als amics dels pobles xinés i iugoslau", diuen els cartell de benvinguda al President xinés a Iugoslàvia.
...
... on s'ha advertit, abans de l'arribada de Hua Kuo-feng, que la visita no havia d'interpretar-se com anti-soviètica. Podria haver sorgit, entre Hua i Tito, la vella disputa anti-estalinista, perquè Tito fou el primer desestalinitzador del món, i la Xina és l'última nació en venerar la memòria d'Stalin; però aquests problemes ideològics tampoc provoquen gaires escrúpols entre els estadistes, a menys que es puguin utilitzar per justificar altres coses. Si Tito fou per a Mao un "nan amb el genolls de fang esforçant-se desesperadament en escopir el rostre d'un gegant" (Stalin), avui és un camarada, un amic...