pd 1662 Prendre partit

(arafamesdunany)

“En una guerra has d’estimar algú i detestar algú: cal prendre partit". Ernest Friedmann

“Viure vol dir prendre partit”. Alguer Miquel, de Xarango.

“Si bé tenir por és natural, permetre que ens guanyi és un despropòsit” ... la violència sempre és injusta, no té causes i mai és culpa nostra ser-ne víctimes. “Que mai ens ho hem buscat. I que ens pot tocar a totes i a tots en qualsevol moment”. Lolita Bosch.

Cal prendre partit per defensar-te, cal perdre la por perquè quedar-nos quiets no ens salvarà de res. La repressió, arribats a un punt, és aleatòria, i demà pots ser tu. Cal ser solidaris, cal comprometre’s, és obligat en un moment com el que estem vivim. El missatge ens arriba clar i net i amb insistència des de dins de les presons: estimem-nos!

Sílvia Soler

pd 1661 Albert Rivera i les llàgrimes

(arafamesdunany)

Albert Rivera ahir va escarnir Pablo Iglesias perquè va plorar quan parlava de morts als vorals de les carreteres. Amb els punys tancats, i rient cínicament, va fer el gest, burleta, d’eixugar-se les llàgrimes... Aquests dies, des que hi ha gent nostra a la presó i a l’exili, anant per aquí i per allà als homenatges que se’ls fan, també he vist gent plorar, que m’ha fet plorar. Vull dir, doncs, que no sempre es pot evitar plorar, però que sempre es pot evitar riure.

Albert Rivera, fent aquest gest, ens ha ensenyat l’ànima. Se t'enriu a la cara, perquè els altres, els “seus”, ho vegin. I s'enriu del teu dolor. Té una filla petita, que el deu haver vist fent-ho per la tele. Li deu haver preguntat què feia. De qui s'enreia? Si la meva filla em veiés... burlar-me de les llàgrimes d’un adult, em miraria desconcertada. Jo soc el seu model i li he dit que fer això és de mala persona. Ho penso de veritat. La meva filla, si em veiés fer-ho, entendria que ens podem enriure d’algú que plora. Entendria, doncs, que podem ser cínics. Perquè aquesta és la qüestió definitiva que els nostres fills hauran d’aprendre de nosaltres. Es pot ser bona gent o mala gent.

Empar Moliner

pd 1660 Sánchez ha de canviar el seu discurs sobre Catalunya

(arafamesdunany)

... el govern espanyol del PP se’n va cap a casa, enfonsat pel pes de la seva pròpia corrupció i desconcertat per la confusió del que viu en l’arrogància... El PP s’ha cregut que l’Estat és ell, però el que és pitjor és que ho ha fet creure a tots els altres. Ahir ja clamava que d’indults als presos polítics catalans, res de res... Sánchez no té prou vots i sembla no tenir prou personalitat per dirigir-se al PP i dir-li que en el món digital i post Lehman Brothers no hi ha realitats immutables, ni per convèncer els espanyols que els canvis polítics a Espanya sempre comencen a Catalunya.

Antoni Bassas

pd 1659 President Torra, president Sánchez

(arafamesdunany)

Un article 155 de vergonya antidemocràtica. I Sánchez i el PSOE han estat imprescindibles per apuntalar-lo i tirar-lo endavant​.​​..​ hem d'acceptar que Sánchez (com ha dit ell mateix) estén la mà als independentistes i als republicans catalans, i que per tant abandona la cursa del nacionalisme espanyol contra Ciutadans, que l'havia dut a reclamar reformes autoritàries del Codi Penal i a insultar el president Torra​... ​hi ha un munt de feina que Torra i el seu govern hauran de fer amb els seus equivalents espanyols, que a més d'homòlegs cal esperar que a partir d'ara seran també interlocutors. Començant per l'amnistia a tots els represaliats per idees o actuacions polítiques (els presos, els exiliats, els encausats: la paraula ha de ser 'amnistia' i no 'indult', perquè l'indult és el perdó a un delicte que s'ha comès, i ni els dirigents catalans ni cap altre dels represaliats en els últims temps per l'estat espanyol n'han comès cap, de delicte), continuant per la retirada de la intervenció sobre les finances de la Generalitat i acabant per la reparació de totes les disfuncions administratives infligides durant l'aplicació del 155. Per aconseguir-ho, serà fonamental la fermesa de Quim Torra i que Pedro Sánchez es deixi aconsellar molt més per Miquel Iceta o Meritxell Batet que no pas per José Luis Ábalos o els 'barons' territorials...

Sebastià Alzamora

pd 1658 Rajoy ha de ser censurat

(arafamesdunany)

La sentència del cas Gürtel ha confirmat el que tothom sabia, és a dir, que el PP és una organització corrupta fins al moll de l’os. No és creïble que els màxims dirigents de Ciutadans i del PNB s’emportessin una sorpresa en conèixer la sentència... Ciutadans i el PNB són còmplices d’aquesta comèdia i de tot el que faci el PP a partir d’ara... Per al sobiranisme català, la temptació de posar condicions en un moment de feblesa de la política espanyola és molt alta. D’altra banda, Sánchez ha fet mèrits per rebre un càstig tant del PDECat com d’ERC, per la seva hostilitat envers el govern de Torra, el seu suport incondicional al 155 i per la seva nul·la capacitat per oferir una via dialogada que regeneri la situació política a Catalunya. Però fer fora el PP del poder és un imperatiu moral, per damunt d’ideologies i d’estratègies. És una qüestió de dignitat i de justícia. Per a mi, cap diputat català decent hauria de posar traves a la destitució de Rajoy...  Ni la solució al plet català, ni la situació de presos i exiliats, per desgràcia, depenen de l’arribada de Sánchez a la Moncloa. El líder del PSOE no té la personalitat d’un estadista, i els seus moviments són mers reflexos alimentats per la por a quedar-se enrere en aquesta ridícula cursa patriòtica iniciada per Albert Rivera...

Toni Soler

pd 1657 La crisi espanyola

(arafamesdunany)

Europa ja parla en veu alta de la crisi espanyola: sentència del cas Gürtel, moció de censura, sensació de bloqueig polític, risc de populisme, prima de risc disparada... En la premsa europea han passat de parlar de la crisi catalana a la crisi espanyola. Sense adonar-se que en part són una mateixa cosa. És la crisi catalana (i la resposta que hi decideix imposar l’Estat) la que bloqueja la política espanyola, la que impedeix les plàcides alternances dissenyades per la Transició, la que fa entrar en col·lapse el règim nascut el 1978 i que pretén eternitzar les seves llacunes democràtiques. La crisi catalana és a l’arrel de la crisi espanyola. I també a l’inrevés: la crisi històrica de l’estat espanyol, la seva incorporació insuficient a la modernitat, la incapacitat de generar una cultura democràtica de fons i d’afrontar des d’ella la diversitat, és a l’arrel de la crisi catalana.

Vicenç Villatoro

pd 1656 L'esquerra i els valors republicans

(arafamesdunany)

.... què podem esperar del PSOE, de Pedro Sánchez, que no podíem esperar del PP, de Rajoy... fins a quin punt no és l’estret marge que separa (l'esquerra) de la dreta en l’eix social -el de la lluita republicana per la llibertat, la igualtat i la fraternitat- el que li impedeix reivindicar drets tan centrals en el seu passat com l’autodeterminació de les nacions sense estat? ¿El fet que sigui tan poc esquerra en l’eix social fa que se’n pugui esperar ben poc en el nacional?... L’esquerra light -la socialdemocràcia- feia la viu-viu mentre era cert que com més rics fossin els rics menys pobres serien els pobres. Era un pacte humiliant però donava un horitzó als desfavorits. Quan el neoliberalisme l’ha fet saltar pels aires, ha quedat el campi qui pugui...  Si l’esquerra a l’esquerra de l’esquerra que pot arribar a la Moncloa és tan poc esquerra, ¿podem esperar que marqui un punt d’inflexió en el Procés? ... Però si els presos polítics segueixen a la presó amb Sánchez -com és probable-, intentem tenir clar que no és l’esquerra espanyola la que ens ha fallat, sinó la inexistència d’una esquerra que, sentint-se espanyola, sigui digna d’aquest nom.

Albert Pla Nualart