pd 2335 (Anònim o millor dit d'autoria desconeguda)

(avui m'ha vagat reproduir això, no és ni un paper ni diari, però què voleu? és gairebé cap d'any...)

S'ha comentat que a les concentracions de suport als "investigats" pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent "gran". Certament, semblen majoria de gent "gran" els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de "voluntaris de seguretat" ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d'indepes som gent gran.

Vull comentar qui som aquesta gent "gran".

Som gent d'entre 60 i 70 anys. (No només, clar!)

Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l'assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cineclubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l'Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam "suar socialisme" el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d'estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per oferir escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l'ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuic. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l'exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, ... fins a quedar a l'òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en "peu de pau". Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que "el alcoyano" per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l'esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits els Cors d'en Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d'aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d'aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven "no et fiquis en política fill meu", i no els vam fer cas. "De vegades la pau, no és més que por". I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.

"Los viejos rokeros no mueren nunca" i si ells van viure "per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa", i nosaltres hem vingut "d'un silenci, antic i molt llarg", nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana. HO FAREM, ARA ÉS L'HORA, ENDAVANT LES ATXES!"

Autoria desconeguda (per mi)

​

pd 2334 Criminalitzar l'independentisme

(arafa<d'1any)

"La policia identifica independentistes i antisistema en els aldarulls per Pablo Hasél", diu un titular d'El País. I votants del PSOE? I fans de Joc de trons? ¿Hi havia vegetarians, entre els que cremaven contenidors, o eren tots carnívors? Mitjans que editorialitzen solemnement a favor de la cohesió social, i en contra de les fractures, després no passen ànsia de criminalitzar ideològicament determinats col·lectius. Perquè si tots no eren independentistes, aleshores la resta eren unionistes: apareixerien, en un titular? De fet, un cop a dins es parla "d'amalgama violenta" i de "joves de perfil divers". I s'admet en el text que "no es reclama la independència ni els càntics heretats del Procés, més enllà del clàssic «premsa espanyola manipuladora»"... Amb la filiació política caldria ser prudents, perquè, si no, s'alimenta la idea que el conjunt de l'independentisme és violent, quan ho és només una minoria (com també ho deu ser una minoria dels votants del PSOE, dels fans de Joc de trons o dels vegetarians)... Hi ha una instrumentalització molt espúria d'aquests episodis. Els mitjans han de condemnar la violència, i tant. Ara bé, al costat han d'explicar les causes que afavoreixen la seva aparició. I, de passada, examinar si formen part de l'equació. Altrament no és condemna, sinó hipocresia.

Àlex Gutiérrez, 20.2.2021

pd 2333 És important el mocador?

 (arafa<d'1any)

... el fenomen del fonamentalisme islamista,... està transmetent uns missatges absolutament reaccionaris, en contra de la llibertat de les dones, perquè primer està negant el masclisme que conté l’islam, que és en els textos, que és en els contextos, que és a les interpretacions i arreu.

¿Negues la realitat i així no cal canviar-la?

— Si difonen la idea que l'islam no és masclista, sinó que, en realitat, és una mala interpretació, ja no tenim res a canviar perquè el problema no hi és... i expliquen que no, que no, que tota la càrrega masclista i patriarcal que nosaltres hem viscut és mentida, negant la causa principal del nostre patiment.

És important el mocador?

— No és inofensiu, no es pot afirmar que és un simple tros de tela, és un símbol de dominació patriarcal. I ho sabem perquè així ens ho han explicat, perquè ens han dit que si no el portem és que no som unes dones decents, i que si no el portem és que som unes perdudes i unes tal, saps? Llavors, quina llibertat d'elecció hi ha, aquí? No és que sigui només el mocador, és que al darrere hi ha totes les normes sobre el cos de les dones, sobre la seva sexualitat, sobre la seva llibertat. Si no diem clarament que aquesta llibertat no existeix, serà molt difícil que puguem donar suport a nenes en la seva lluita particular per fer coses bàsiques que a les altres ni tan sols els passa pel cap que se'ls puguin negar.

Entrevista a Najat El Hachmi, 21.2.2021

pd 2332 Ressaca al taulell

 (arafa<d'1any)

... si no s'hagués assolit la xifra del 52%, la premsa sistèmica hauria titulat a l’uníson: "L’independentisme continua sense arribar al 50%"... Del barret s’han tret ara, repetint-ho com lloros, que l’independentisme només representa el 27% del cens català. Amb el mateix criteri i encara més –és a dir, sense covid– només cal dir-los que a Pedro Sánchez el va votar el 18% del cens espanyol. I la majoria que li va donar suport a la investidura representava el 29%. Afegim-hi, ja sota covid, que a Urkullu li va donar suport el 18% del cens basc, i a Feijoó, el 23% del cens gallec. Al capdavall, als faquirs de l'estadística diguem-los que a Joe Biden l’ha votat només el 28% del cens. Fi de les comparacions. I principi de realitat: l’independentisme ratifica la majoria i guanya per primer cop en vots, percentatge i escons. Als il·lusos enterradors, bon dia. Tenen un elefant gegant al menjador...

la premonició cuixartista s'ha complert: en molts reptes no ens en sortirem, però reptar a les urnes aquesta societat era un risc per a ells. Derrotar-nos amb les nostres armes. No se'n surten. No volen assumir que el desig de canvi polític i transformació social, el ferrocarril subterrani republicà, va arribar fa anys i ha arribat per quedar-se: per això el 80% està contra la repressió, el 77% per un referèndum, el 57% no votaria avui la Constitució espanyola, el 52% va votar opcions independentistes diumenge passat i la monarquia no té més del 10% de suport social. A veure com ho aturen. Mentrestant, l’únic que espero és que no siguem nosaltres els que ho espatllem...   

David Fernàndez, 20.2.2021

pd 2331 Sant Esteve

 (arafa1any)

... Sant Esteve ―stephanós, en grec, que vol dir corona (!)―, que degué morir cap a l'any 34, és considerat el primer màrtir cristià. Era un jueu hel·lenitzat, com sant Pau, que va creure que la doctrina que propagava la colla cristiana era més redemptora que la que escau al judaisme, que no creu en la redempció de la humanitat, o sempre l’ajorna fins a un moment indeterminat de la història, que no arribarà mai: és el tan conegut “messianisme” hebreu. Com que Esteve, igual que el Crist poc abans crucificat, va anar a provar de convèncer el Sanedrí de Jerusalem per fer-los canviar de religió i abraçar la nova doctrina amorosa –bell ideal–, els rabins “es van tapar les orelles i s'abraonen tots alhora contra ell” (Fets 7, 57), van portar Esteve als afores de la ciutat i el van lapidar, que era el tipus de pena de mort que ells practicaven en aquell temps.

L’estrany de tot plegat és que el matessin, perquè la pena de mort no depenia d’ells –tenien autoritat religiosa, però no política– sinó de l'autoritat romana, és a dir, del mateix governador que havia fet crucificar Jesús. La mort de Jesús està molt ben documentada; la d’Esteve podria ser una llegenda, com la de sant Jordi o la de sant Sebastià.

Jordi Llovet, 26.12.2020

pd 2330 El Nadal del futur 2

 (ara... mateix)

No estic pas en contra de les festes col·lectives. Ben al contrari, em semblen més necessàries que mai, en una societat excessivament escorada cap a l’individualisme. El que crec és que hem de repensar-les, donar-los un sentit que ens parli a nosaltres, persones del segle XXI, que enllacin amb la tradició, sí, però que la renovin, justament perquè la festa no mori... I l’Església fa ara una gran pressió per no perdre el sentit religiós dels ritus col·lectius... En una societat laica com és ja en gran part la nostra, cal reinventar les cerimònies, no prescindir-ne, que tot grup humà les necessita per enfortir els seus vincles i la seva cohesió. I que qui vulgui celebrar el naixement de Jesús pugui fer-ho sense obstacles, però també sense imposicions... Mantinguem, doncs, el Nadal, però donem-li, de mica en mica, un nou sentit, que no sigui exclusivament la festa de les compres i dels bons menjars, cada vegada més mancada d'esperit col·lectiu... Instaurem el Nadal com una festa del civisme, de la celebració de la nostra vida col·lectiva. Què era la Missa del Gall, sinó trobades de la comunitat, moments per desitjar-se felicitat i estrènyer els vincles entre la ciutadania?...   

Marina Subirats, 11.12.2021

pd 2329 El Nadal del futur 1

 (ara... mateix)

Última setmana de novembre: pobles i ciutats encenen uns llums i garlandes que fa dies que pengen pels carrers. Comento amb diverses persones: ¿en aquest moment d’encariment brutal de l’electricitat, ara que comencem a entendre que hem d'estalviar energia no solament pel preu sinó com a mesura ecològica, és el moment, de tanta lluminària? Si, és Nadal, ho sé, i també sé que són llums de baix consum, però, ¿calen tots aquests guarniments per celebrar la festa? I fins i tot si –segons es desprèn de les dades del CIS i del baròmetre de la religiositat– només al voltant d'un 9% de la població de Catalunya va habitualment a missa els diumenges, és a dir, és creient convençuda, ¿té sentit que encara celebrem el Nadal? 

Per a la majoria de la població el portal de Betlem, la Mare de Déu, Sant Josep, Jesús i la resta de protagonistes tradicionals del Nadal ja només són figuretes d'un pessebre que seguim fent per la il·lusió de les criatures i que potser encara ens commouen perquè ens recorden la nostra infància, però l’emoció de la festa religiosa ja no hi és, i, de mica en mica, desapareixen molts dels ritus que l’acompanyaven: les nadales cantades en família, les dècimes recitades pels menuts, les felicitacions personals. Unes celebracions, doncs, que s'han convertit sobretot en un reclam per al consum i una ocasió per als comerciants de fer calaix...                     (Continuarà...) 

Marina Subirats, 11.12.2021