(ara... mateix)
Última setmana de novembre: pobles i ciutats encenen uns llums i garlandes que fa dies que pengen pels carrers. Comento amb diverses persones: ¿en aquest moment d’encariment brutal de l’electricitat, ara que comencem a entendre que hem d'estalviar energia no solament pel preu sinó com a mesura ecològica, és el moment, de tanta lluminària? Si, és Nadal, ho sé, i també sé que són llums de baix consum, però, ¿calen tots aquests guarniments per celebrar la festa? I fins i tot si –segons es desprèn de les dades del CIS i del baròmetre de la religiositat– només al voltant d'un 9% de la població de Catalunya va habitualment a missa els diumenges, és a dir, és creient convençuda, ¿té sentit que encara celebrem el Nadal?
Per a la majoria de la població el portal de Betlem, la Mare de Déu, Sant
Josep, Jesús i la resta de protagonistes tradicionals del Nadal ja només
són figuretes d'un pessebre que seguim fent per la il·lusió de les
criatures i que potser encara ens commouen perquè ens recorden la nostra
infància, però l’emoció de la festa religiosa ja no hi és, i, de mica
en mica, desapareixen molts dels ritus que l’acompanyaven: les nadales
cantades en família, les dècimes recitades pels menuts, les
felicitacions personals. Unes celebracions, doncs, que s'han convertit sobretot en un reclam per al consum i una ocasió
per als comerciants de fer calaix... (Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada