E.E. 290 PUIGDEMONT: LA PARTIDA FINAL

Paradoxalment, el que haurà donat la possibilitat real de tornar a Puigdemont haurà estat el pacte amb el PSOE: una aritmètica parlamentària atzarosa... li ha permès finalment pactar el text de l’amnistia... Junts ja té la campanya feta: presentar el 12 de maig com una oportunitat de “restitució” de l'expresident a l'exili sis anys i mig després d'haver marxat. Sense haver-se de plantejar plans B, que sempre tensarien les seves costures internes.

Però per tornar a jugar la carta del retorn, Puigdemont necessita fer-ho creïble. Ja va jugar-la el 2017, amb el si guanyo tornaré forçat per la seva cap de campanya, Elsa Artadi, i ho ha insinuat diverses vegades esperant resolucions europees que finalment no han estat favorables... Cal tenir en compte que les llistes dels comicis a l’Eurocambra es tanquen el 7 de maig, l'última setmana de la campanya catalana, i presentar-s'hi afebliria la seva candidatura: exercir els dos càrrecs de diputat és incompatible i, per tant, es tornaria a perfilar com un candidat simbòlic. Ara bé, renunciar a ser candidat a les eleccions europees implica un risc personal que Puigdemont ha d'acabar de valorar amb el seu advocat: perdria la immunitat i quedaria desprotegit posteriorment davant la investigació per terrorisme del Tsunami, que el Suprem haurà de decidir si entra a l'amnistia.

¿Un retorn, però, abans o després de la campanya electoral? Si esperés a després del 12-M, pel que diu el Suprem, Puigdemont no seria detingut perquè retiraria les ordres de detenció. En canvi, si vingués abans de la votació, sí que seria empresonat a l'espera de ser alliberat per l'amnistia, que es preveu que entri en vigor a finals de maig. En aquest darrer escenari, la gent a Catalunya votaria amb Puigdemont a la presó.

Núria Orriols Guiu, 17.3.2024

 

lliVre 22: UCRAÏNA, MON AMOUR - 2

- Títol: "L'ofensiva russa de Pasqua". Autor: "Timothy Snyder"...

- "Avui els cristians d'Occident celebren la Pasqua; d'aquí una setmana la celebraran els ortodoxos i els grecocatòlics d'Ucraïna, i els ortodoxos russos. En aquell moment les tropes russes estaran en plena ofensiva de Pasqua, un nou atac a Ucraïna, al Donbass. Aquesta coincidència de la festa més important de la tradició cristiana amb una guerra atroç ens dóna l'oportunitat de pensar què significa la Pasqua i de quina manera s'ha d'interpretar la vida i la mort de Jesús"...

- ..."Una manera de pensar la vida i la mort de Jesús és connectar-les. Jesús de Natzaret va prendre riscos. Li calia dir les coses que deia sobre l'amor o la veritat, però no provocava volgudament l'estat. Que morís a causa de les seves conviccions els dóna una dimensió inoblidable. Segons aquesta interpretació de la Pasqua, Jesús seria una persona ètica i exemplar i algú que deia la veritat sabent que s'arriscava molt. El seu exemple no seri el d'algú que busca la mort o que busca el sentit en la mort. L'ensenyament seria que cal acceptar la part de risc que inclou, en certes circumstàncies, el compromís amb valors com l'amor i la veritat"...

-"Durant la guerra d'Ucraïna, la pràctica de l'ocupació russa ha estat executar les elits locals ucraïneses. Els soldats russos disparen al cap dels civils que ha assumit responsabilitats en els afers municipals. Segons el relat dels supervivents, aquestes elits locals no buscaven pas acabar la seva vida de manera heroica. No, senzillament no podien col·laborar amb l'ocupació russa. Van morir per la manera com van viure, com a servents de les seves comunitats. L'important, però, no és que la seva mort sigui redemptora. No: l'assassinat va ser un horror"...

- "Aquesta és una manera àmplia de pensar sobre la política a partir de la Pasqua: els valors de la vida són confirmats pel risc de la mort. La vida és plena de valors, però cadascun comporta un risc. El risc va lligat al valor. Si el risc és confirmat per la mort, el valor és afirmat. Però la mort no és la qüestió"...

- "Una interpretació rival de la mort de Jesús, a la qual els cristians són vulnerables, és que la mort sigui la qüestió. Que el sofriment i la mort, més que no l'acció i el viure, siguin els que creen sentit. En aquesta manera de pensar la Pasqua, el sentit de la mort pot expulsar el missatge vivent d'amor i veritat"...

- "Posar l'accent en la mort de Jesús té com a conseqüència, si més no en la política, que dissol la responsabilitat de l'acció. Una interpretació convenient de Jesús morint pels nostres pecats és que nosaltres som innocents..."

- "I tots els cristians tindran una cosa a meditar: com pensar la vida i la mort de Jesús en els nostres temps de guerra"...

 

Carles Torner. Ucraïna, mon amour. Editorial Empúries, Barcelona 2023

 

E.E. 289 LA IGNORÀNCIA

La ignorància està molt ben repartida. Tots som una combinació d’ignoràncies i coneixements. "Tots som ignorants, només que ho som sobre coses diferents", deia Mark Twain... "l’aparició de nous coneixements al llarg dels segles ha comportat per força noves ignoràncies". (Peter Burke)... L’economista Von Hayek ja ho va expressar de manera paradoxal: com més augmenta el saber col·lectiu gràcies als avenços científics i acadèmics, "més petita és la part de tot aquest coneixement que qualsevol ment és capaç d'absorbir"... Els polítics, els governants, no n'estan exempts... Burke esmenta el cas espanyol. Diu que l'adveniment de la democràcia va ser afavorit pel record de la guerra civil. Ara, en canvi, amb la guerra (i la dictadura) menys presents, la democràcia espanyola "sembla que estigui afeblint-se". Ho diu ell. El desacomplexament de la ultradreta s'explica per l’oblit de la pròpia història. Vox és ignorància, desmemòria. Ignorància selectiva, naturalment. La democràcia s’ha vulgaritzat, l’espanyola i totes. En lloc de debats, hi ha teories de la conspiració. El soroll mediàtic és eixordador, la política marcada pel presentisme de les xarxes socials resulta letal...  Sí: la ignorància és una arma de destrucció massiva. Destrueix la democràcia, la cultura, la tolerància, la natura. Trump torna a encapçalar les enquestes i el seu amic Netanyahu, que va ignorar l'alerta d'un general veterà sobre l’atac de Hamàs, està provocant una carnisseria d’innocents.

Ignasi Aragay, 29.10.2023

 

E.E. 288 TENEN UN PLA

Un grup de militars espanyols retirats té un pla: que l'exèrcit destitueixi el president Pedro Sánchez i es convoquin noves eleccions. La proposta no especifica què fer amb el president deposat ni quin resultat electoral seria acceptable, tot i que no costa gens d’imaginar. El pla, però, té un inconvenient, i és que això és un cop d’estat. Adeu Constitució i adeu al fet que Espanya continuï sent un estat membre de la Unió Europea. 

El problema, doncs, no és la probabilitat que el cop es produeixi sinó que hi hagi uniformats a la reserva que facin una crida pública a la intervenció de les forces armades a partir de perills inexistents o arguments fal·laços, perquè fa augmentar la temperatura del clima polític i social, i posa Espanya i en especial Catalunya en el camí de la violència política. I tenint en compte els antecedents històrics, millor no imaginar-s'ho.

En aquest sentit, la cara agra del rei durant l'acte de promesa de Pedro Sánchez no ajuda gens a la normalitat institucional. Era una expressió que recordava la del discurs del 3 d'octubre del 2017.

El pitjor és que aquesta tensió ja no ens abandonarà fins que el PP torni al govern. Perquè aquest és el problema, i no l’amnistia... La tramitació de l’amnistia o les negociacions del PSOE amb els partits independentistes es presentaran com una traïció i aquest relat disposarà de potents altaveus mediàtics i econòmics. La dreta espanyola s’enfronta a la possibilitat de passar-se vora 10 anys a l'oposició, i aquest supòsit se’ls fa senzillament insofrible. Per això, alguns, tenen un pla.

Antoni Bassas, 18.11.2023

 

lliVre 21 LES NOSTRES RIQUESES Una llibreria a Alger

1 d'abril de 1942

La guerra, per on passa tot ho trasbalsa. Ja no trobo ni paper ni tinta. L'últim intent ha acabat de manera lamentable: un llibre grapat perquè ja no hi ha fil, i paper de carnisser brut i porós.

17 d'abril de 1942

Ni rastre de paper, ni de fil de relligar, ni de tinta. Ni rastre de res. Rondo per la ciutat buscant el que sigui per publicar, imprimir, editar. Fulles d'arbre? Terra? Fang? Ja no sé què fer.

Kaouther Adimi, Les nostres riqueses. Edicions del periscopi, 2018

 

E.E. 287 NACIONALISME I FAMÍLIA

 De nacionalistes n’hi ha de molts tipus... El nacionalisme del rei d'Espanya pot ser conjuntural, arrauxat, ofès, dubtós, magnificent o impostat... 

Aquests dies, veient els manifestants al carrer, he pensat en quina mena de nacionalistes són. Perquè el paper que exerceixes amb la teva —pretesa— nació és el mateix paper que exerceixes amb la teva —pretesa— família. Ni més ni menys.

Un nacionalisme que s'imposa, per tant, acomplexat, no natural? Has de repetir i repetir el que som? Així seràs amb els fills, amb la parella. Un nacionalisme que no vol trencada la pàtria i que, per no trencar-la, si cal, acabarà amb els que l’habiten? Vols que Catalunya sigui espanyola però t’hi sobren els catalans? Així seràs amb la família. No et penso concedir el divorci, no t’estimo, t’odio, però la família no es toca, així ha sigut sempre, vull que et fotis. El que és nacionalista violent és pare de família violent, perquè pàtria i màtria s’assemblen massa. 

Empar Moliner, 18.11.2023

E.E. 286 IMPOTÈNCIA I CRUELTAT

“El nombre de palestins morts és realment insuportable”. “Estic convençut que el terrorisme no es pot erradicar exclusivament mitjançant el pes de la força”. “Cal distingir entre els objectius militars i la protecció dels civils”. Certament, el president Sánchez no es va estar de res davant del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Fins i tot va insistir en els dos estats com a solució... Diuen que la repetició d'imatges té un efecte banalitzador i que, a còpia de veure nens destrossats cada dia, s'acaba normalitzant l’horror. Jo no ho crec, ans al contrari, cada imatge em genera una indignació més gran per la sensació d’impotència generalitzada davant el desgovern del món... Estem en un món en què sembla impossible acceptar una cosa tan elemental com que la matança que va fer Hamàs és un acte terrorista i la resposta israeliana és d’una crueltat que situa les dues parts en l'àmbit dels crims contra la humanitat... Fins ara només el secretari general de l'ONU, António Guterres, havia dit les coses pel seu nom. I només ha servit per confirmar la inutilitat de les Nacions Unides. I tot plegat en ple ascens de l’autoritarisme postdemocràtic. Ara, l'Argentina i Holanda. El món pinta lleig.

Josep Ramoneda, 26.11.2023