“El nombre de palestins morts és realment insuportable”. “Estic
convençut que el terrorisme no es pot erradicar exclusivament mitjançant
el pes de la força”. “Cal distingir entre els objectius militars i la
protecció dels civils”. Certament, el president Sánchez no es va estar
de res davant del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Fins i
tot va insistir en els dos estats com a solució... Diuen que la repetició d'imatges té un efecte banalitzador i que, a
còpia de veure nens destrossats cada dia, s'acaba normalitzant l’horror.
Jo no ho crec, ans al contrari, cada imatge em genera una indignació
més gran per la sensació d’impotència generalitzada davant el desgovern
del món... Estem en un món en què sembla impossible acceptar una cosa tan elemental
com que la matança que va fer Hamàs és un acte terrorista i la resposta
israeliana és d’una crueltat que situa les dues parts en l'àmbit dels
crims contra la humanitat... Fins ara només el secretari general de l'ONU, António Guterres, havia
dit les coses pel seu nom. I només ha servit per confirmar la
inutilitat de les Nacions Unides. I tot plegat en ple ascens de
l’autoritarisme postdemocràtic. Ara, l'Argentina i Holanda. El món pinta
lleig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada