pd 540

EL PERIÓDICO  dissabte, 7 de setembre del 2002

SUSPENSOS PER AVORRIMENT

Antonio M. Yagüe

La falta d'interès i el tedi són les principals raons del fracàs escolar, segons una enquesta entre estudiants. 

Una gran diferència entre rics i pobres... El fracàs escolar és més gran a les autonomies amb un nivell de renda menor: " El fracàs obre una bretxa cada cop més gran en la societat. Una quarta part, els més pobres, n'acumulen gairebé les tres quartes parts. Les administracions hi haurien d'abocar esforços" (Álvaro Marchesi)

"Queda molt per fer en millores de programes, augment d'ajudes i suport social" (Hernández Gil)

Només la quarta part (dels estudiants entrevistats) diu que és positiu repetir. La gran majoria no creu que una repetició de curs en el moment adequat l'hagués ajudat en els seus estudis.

Els contraris a aquest mecanisme estimen més important el suport pedagògic, el canvi en els mètodes d'ensenyament i l'atenció diferenciada als alumnes.

pd 539

EL PAÍS,  5 de setembre del 2001

CURSO

Félix de Azúa

Una part no prescindible de la població es dedica professionalment a l'ensenyament. És aquesta una activitat que va gaudir de gran predicament entre la gent senzilla, i encara queda un grapat de novel·listes i poetes que, de tant en tant, canta la memòria d'un vell mestre, savi, benèfic, i obligadament republicà. Aquells eren temps en què l'ensenyament tenia una funció indiscutida. Si l'alumne era despert, treballador, disciplinat i obedient, podia lluitar per aconseguir un millor destí que el del seus pares. L'ensenyament era una Escala de Jacob.

Les coses han canviat. Gairebé ningú creu que un fill actual hagi de tenir oportunitats millors que les dels seus pares, per no parlar dels avis, els quals semblen haver-se quedat amb el país sencer com a botí. I si de cas algú de cor bondadós s'obligués a creure-ho, no sabria com encomanar al seu fill coses avui tan infames com el raonament, l'esforç o la disciplina, per no esmentar el respecte al mestre, signes, tots ells, de personalitat paranoica i fatxa. De manera que els mestres i professors no tenen ni idea de per a què treballen en tan arcaica activitat, ni com s'haurien de comportar en les actuals circumstàncies, o si de cas podrien ser més útils a la societat si es suïcidessin. A la vista del tracte que reben, es diria que una part del Govern així ho creu.

De manera que, en aquests dies en què fatalment i sense remei totes les cadenes de TV van a repetir fins a la nàusea l'entrada de nens a l'escola, d'adolescents a l'institut i de joves a la universitat, els ensenyants agrairien una imatge, només una, per caritat.

La professora ajuntant cartipassos abans de sortir de casa. La seva família que l'acomiada com si marxés a la guerra, l'espòs amb una criatura en braços, l'àvia eixugant amb el drap de cuina. La professora quan entra a l'escola, institut o facultat, i alça la mirada al cel incorruptible demanant clemència. Les amargues llàgrimes que vessa. Molt més amargues que les de l'inevitable nen i la seva no menys inevitable beneïda mare. Per una vegada, que el distingit públic vegi plorar als mestres.

pd 538

EL PUNT / dimarts, 2 de juliol del 2002

MALEÏTS MESTRES

Quan arriba l'estiu i comencen les vacances l'aire porta la sospita de que algú està cometent la taïció imperdonable de  deixar-nos a soles amb els nostres fills

Enric Ramionet

Fan massa vacances els mestres?... allò que veritablement hauríem de preguntar-nos és per quina raó la resta de treballadors en fem tan poques...

L'escola no és un magatzem sinó un centre educatiu... En unes coordenades geogràfiques i històriques... en què l'ampli accés als bens de consum  obliga a intenses i extenses jornades laborals, i en què la descendència ja no és nombrosa i instintiva sinó una excepció planejadíssima, els fills s'han convertit alhora en un material sagrat i en una càrrega...

"El docent està obligat a practicar tot el que la societat ja ha abandonat:... el respecte, la tolerància, l'ordre, la disciplina, l'esforç gratuït en un món presidit pel suprem valor de l'èxit, per la compravenda econòmica de l'esforç, pel culte a la imatge i la primacia de la rendibilitat sobre el sentit. El docent ha d'activar el gust per la lectura, per les arts..., en una societat que se'n riu, de tot això..." (Antoni Puigverd)

I ho ha de fer, a més, quasi dissimuladament, divertint, sense molestar... En aquestes circumstàncies, amb uns clients indòmits, uns progenitors amb els quals en ocasions costa sintonitzar i una administració que no hi destina suficients recursos, no és gens sorprenent que el col·lectiu docent sigui un dels més afectats per l'estrès, l'ansietat o directament per quadres depressius, i que la docència, malgrat les vacances, perdi progressivament prestigi professional. 

Quan preguntem si les vacances dels mestres són excessives, de fet, el que fem és interrogar-nos pels desequilibris presents en la nostra societat entre el món del treball, les necessitats familiars i les educatives.

pd 537

EL PUNT, 18 de febrer del 2000

ESCOLA: PROBLEMA O MOTOR D'ESPERANÇA?

Joan Surroca i Sens

...

L'educació d'un infant és una feina lenta, persistent i perllongada al llarg d'una vintena d'anys. Aquesta tasca dura, però apassionant, és responsabilitat bàsicament dels pares. Sempre dic que la família és l'accionista majoritari en aquest negoci. L'escola, la televisió i els amics, tots junts, no sumen el 50% de les possibilitats educatives... Els nanos necessiten gent adulta com a referents i penso que no l'encerten gaire aquells pares que dimiteixen de la seva funció primordial i es limiten a ser “amics” dels seus fills. En resum: poc pot fer una escola d'alumnes amb pares dimitits, que no exerceixen.

Una altra qüestió: l'escola no es pot limitar a instruir. Els educadors que estan preocupats per la formació integral dels seus alumnes procuren fomentar la sinceritat, la justícia, la llibertat, la convivència, la gratuïtat, la concòrdia... però els adolescents comproven que aquests valors socialment cotitzen ben poc...

...

A més dels plans d'estudi i els equipaments, el que cal resoldre, són tres aspectes: el primer, proveir-se de plantilles d'educadors nats després d'haver fet el convenient per dignificar la professió; el segon, treure la responsabilitat de l'escola de tanta càrrega; i el tercer, l'escola s'ha d'actualitzar, però ha de tornar a tenir el sentit de sempre: un lloc per aprendre a conèixer, aprendre a actuar, aprendre a viure plegats i aprendre a ser.

...

Si l'escola ha de ser alguna cosa és motor d'esperança. Que tinguem la desgràcia de viure en un món tan pervertit no eximeix cap mestre d'educar per a la rebel·lia. Tenim la responsabilitat de dipositar en cada educand la millor llavor de la inconformitat.

pd 536

EL PERIÓDICO? setembre de 1996

OLOR A LLAPIS

Carme Riera

Setembre és un alacrà que clava sobre el cos exhaust de l'estiu el seu agulló precís, tot i que l'aire, a estones, ens porti encara rampellades  d'agost, el mes "hortera", que s'acomiada malament, amb cops de porta de tempesta i escatologies varies que no són de rebut.

Setembre és un centpeus que ens pessigolleja l'ànima com una pluja petita sobre la pell. Amb lentitud tardoral ens encamina cap els vasts territoris de la infantesa, farcits de quaderns escolars, de "catones", de "lecciones de cosas" i de taules de multiplicar que, per desgràcia, ja mai més  podrem tornar a aprendre.

Setembre és un cavall que recula desbocat i ens precipita als patis closos i a les aules tancades. Punters i pissarres per a la "formación del espíritu nacional". Nosaltres, els d'aleshores, ja no som els mateixos. Enyorem amb nostàlgia ferotge l'escola que detestàvem, i fins i tot admetem que al mestre que no ens podia ni veure no li faltaven raons: érem una calamitat. Si no fos que aixecaríem sospites, els dilluns acudiríem a classe per acompanyar el nen que vam ser i asseure'l dissimuladament amb els nostres fills. Quina delícia l'olor a llapis!...

pd 535

PRESÈNCIA, 15 de març de 1998

LA PARET MESTRA DE L'ENSENYAMENT

Joan Ventura

...

Els problemes que pateix l'ensenyament públic estan perjudicant-ne la qualitat, i els docents es troben entre l'espasa i la paret o la migradesa de recursos i l'administració. Incomprensiblement, s'estén com una taca d'oli la sensació que és més "correcte" portar els nens a les privades concertades que no pas a la pública. I des del(s) govern(s) es posen les vies perquè aquest flux vagi creixent. Potser un sector important dels ensenyants han caigut en el desànim, per no dir en una burocratització funcionarial, però tant o més preocupant és la inhibició i el poc interès dels pares per defensar l'escola pública i laica...

... la crisi a l'ensenyament és universal. La societat contemporània ha creat tantes alternatives d'oci i ha potenciat tant el mercantilisme, que ja no sabem quina és la seva paret mestra.

pd 534

...? gener de 1996

"EN ELS EXAMENS, ELS RUCS FAN PREGUNTES QUE ELS SAVIS NO SABEN RESPONDRE" OSCAR WILDE

Quim Monzó

La idea que els examens són un destorb per a els intel·ligents és antiga i continua encara ara que s'anomenen controls. !Controls! És una conseqüència més de la pedagogia moderna, el gran avanç de la qual ha estat canviar sistemàticament el nom de les coses, com si batejar-les de nou els rehabilités l'ànima i les amnistiés els errors acumulats. Per això, ara els examens es diuen controls. ¿Què hi guanyem amb això? Res.

...

... de la mateixa manera que els mestres ja no es diuen mestres sinó educadors, el suspens ha estat rebatejat com "necessita millorar" i l'aprovat, el notable i l'excel·lent, així, en grup, reben ara un únic nom: "progressa adequadament". L'imperi de l'eufemisme cretí no és en absolut exclusiu dels pedagogs... 

És la mateixa ignorància farcida de pedanteria que fa que no estudiïn sinó que "treballin". "Avui hem treballat l'aparell excretor" em va anunciar el meu fill l'altre dia. I hom ja no sap si denunciar els professors per explotadors de menors...