OLOR A LLAPIS
Carme Riera
Setembre és un alacrà que clava sobre el cos exhaust de l'estiu el seu agulló precís, tot i que l'aire, a estones, ens porti encara rampellades d'agost, el mes "hortera", que s'acomiada malament, amb cops de porta de tempesta i escatologies varies que no són de rebut.
Setembre és un centpeus que ens pessigolleja l'ànima com una pluja petita sobre la pell. Amb lentitud tardoral ens encamina cap els vasts territoris de la infantesa, farcits de quaderns escolars, de "catones", de "lecciones de cosas" i de taules de multiplicar que, per desgràcia, ja mai més podrem tornar a aprendre.
Setembre és un cavall que recula desbocat i ens precipita als patis closos i a les aules tancades. Punters i pissarres per a la "formación del espíritu nacional". Nosaltres, els d'aleshores, ja no som els mateixos. Enyorem amb nostàlgia ferotge l'escola que detestàvem, i fins i tot admetem que al mestre que no ens podia ni veure no li faltaven raons: érem una calamitat. Si no fos que aixecaríem sospites, els dilluns acudiríem a classe per acompanyar el nen que vam ser i asseure'l dissimuladament amb els nostres fills. Quina delícia l'olor a llapis!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada