EL PUNT, 18 de febrer del
2000
ESCOLA: PROBLEMA O
MOTOR D'ESPERANÇA?
Joan
Surroca i Sens
...
L'educació
d'un infant és una feina lenta, persistent i perllongada al llarg
d'una vintena d'anys. Aquesta tasca dura, però apassionant, és
responsabilitat bàsicament dels pares.
Sempre dic que la família és l'accionista majoritari en aquest
negoci. L'escola, la televisió i els amics, tots junts, no sumen el
50% de les possibilitats educatives... Els
nanos necessiten gent adulta com a referents i penso que no
l'encerten gaire aquells pares que dimiteixen de la seva funció
primordial i es limiten a ser “amics” dels seus fills.
En resum: poc pot fer una escola d'alumnes amb pares dimitits, que no
exerceixen.
Una
altra qüestió: l'escola no es pot limitar a
instruir. Els educadors que estan preocupats per la formació
integral dels seus alumnes procuren fomentar la sinceritat, la
justícia, la llibertat, la convivència, la gratuïtat, la
concòrdia... però els adolescents comproven
que aquests valors socialment cotitzen ben poc...
...
A
més dels plans d'estudi i els equipaments, el que cal resoldre, són
tres aspectes: el primer, proveir-se de plantilles d'educadors nats
després d'haver fet el convenient per dignificar la professió; el
segon, treure la responsabilitat de l'escola de tanta càrrega; i el
tercer, l'escola s'ha d'actualitzar, però ha de tornar a tenir el
sentit de sempre: un lloc per aprendre a
conèixer, aprendre a actuar, aprendre a viure plegats i aprendre a
ser.
...
Si
l'escola ha de ser alguna cosa és motor
d'esperança. Que tinguem la desgràcia de
viure en un món tan pervertit no eximeix cap mestre d'educar
per a la rebel·lia. Tenim la responsabilitat de dipositar en cada
educand la millor llavor de la inconformitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada