pd 957

​EL PUNT / Dimecres, 22 de març del 2006

LA FORÇA DEL VOLUNTARIAT (1) 
Francesc Torralba Rosselló

Aparentment, no existeixen. No són visibles socialment. Rarament apareixen en els mitjans de comunicació de masses. Fan la feina discretament, sense fer-se notar. N'hi ha a tot arreu. Als pobles i a les ciutats. Actuen solitàriament o organitzadament.​ Són molts, molts més dels que pensem. Operen en diferents llocs: en presons, en escoles, en hospitals, en geriàtrics, en entorns naturals o en entitats culturals. Són els voluntaris i representen el batec positiu d'un país. Són una expressió de la seva riquesa ètica.

Actuen a contracorrent. No busquen el propi benefici, ni tampoc acumular mèrits en la lluita per la supervivència laboral. Es donen als altres. Dediquen temps i esforços a persones desconegudes. Van d'aquí cap allà i d'allà cap aquí. Són l'expressió més viva i més ferma del que tan sovint s'anomena la força de la societat civil. La seva generositat i entrega ens admira, però encara més la fidelitat prolongada al llarg del temps.
...

... el voluntariat expressa, en qualsevol cas, el bo i millor d'un país.

Ens hem d'enorgullir de viure en un país on creixen i es multipliquen associacions sostingudes voluntàriament...

Hi ha voluntaris que acompanyen malalts terminals a morir dignament. N'hi ha que ajuden fills d'immigrants a fer els deures escolars i a integrar hàbits d'estudi. N'hi ha que escolten presidiaris... Són l'ànima d'un país.
Fàcilment, els oblidem... Arribem a creure, fins i tot, que l'altruisme és un somni de vells romàntics. Però no podem negar el batec de bondat que hi ha en el fons de les nostres societats.

(continuarà...)

pd 956

(Avui, excepcionalment, no ressenyo un paper de diari, sinó tres o quatre planes d'un llibre)

ÚLTIMA NOTÍCIA DE JESÚS EL NATZARÉ

Sobre miracles i resurreccions (pgs. 388, 393, 394 i 404)

Lluís Busquets i Grabulosa

J.D. Crossan, sense negar que el Jesùs històric sigui un veritable guaridor i exorcista ni negar tampoc que els seus seguidors consideressin aquestes accions com a miracles, especula que no es pot afirmar amb certesa cap dels relats de guarició, exorcisme o revitalització com a plenament històric en la seva forma narrativa actual...

...

Davant d'aquests vint-i-tants fets prodigiosos, certament podríem establir un sedasseig cercant explicacions de quatre mena: literàries, contextuals, naturals i liturgicofiducials...

... d'explicacions naturals a determinats miracles (el més gran de tots, la «resurrecció» de Jesús), se n'han cercat sovint...

Hi ha, doncs, miracles que són actes litúrgics encoberts, expressions de la fe d'aquelles primeres esglésies que creien en Jesús. Les revitalitzacions – no pas resurreccions, perquè, quan ressuscitem, no morirem mai més – són tres...

...

... no volem insistir pas en aquests tipus de signes, què, òbviament, no es poden pas prendre com a cròniques històriques. La prova que la revitalització de Llàtzer pot ser una simple anticipació és que Jesús fa el mateix itinerari que les dones faran vers el seu sepulcre, proposa la mateixa qüestió («On l'heu posat?»), té les mateixes reaccions (plany i temor), per no parlar del marc (cova i pedra) ni del sudari i les benes.

pd 955

EL PERIÓDICO, dissabte 12 d'abril del 2008

LA LLIÇÓ DEL JOC ANGLÈS

Josep M. Espinàs

... Feia anys que no m'havia trobat contemplant un partit sencer...

Però l'altre dia em va passar una cosa molt estranya: estava veient un partit de debò... Passaven els minuts i jo continuava atent a la pantalla. Admirat. I quan admires alguna cosa, el pas del temps no té importància, tot el que tens al teu voltant es desdibuixa... Si es produeix la màgia de l'admiració, et quedes com abstret.

Quan tenia 16 anys anava al camp del Barça, el de les Corts... Més que anar a veure un bon partit, anava a veure si guanyava el Barça.

L'altre dia, a casa, assegut còmodament, si em vaig quedar mirant el partit és per una raó: va ser extraordinari. Potser el millor partit que he vist mai. Dos grans equips anglesos que estaven creant un espectacle perfecte, no només uns quants minuts de tant en tant, sinó durant una hora i mitja, la que va durar el partit.

Intento explicar-ho. Passades de pilota d'una precisió absoluta. Però no curtes com un entreteniment, per no perdre-la. Passades de risc, per atacar, jugant-se-la. Una lliçó de geometria. Un domini absolut de la distància i la velocitat. Un ritme de joc com un al·legro. Energia i intel·ligència constants. Res de perdre el temps i de tenir l'ànim encongit. La mateixa tensió en els dos equips...

El futbol és un misteri. És cert que molts equips del món poden guanyar un equip anglès. Però, com juguen els anglesos!

pd 954

​EL PUNT / maig de 2007

L'URBANISME ABSENT

Edgar Illas

... ​Els programes polítics no parlen de l'expansió suburbana que la major part de la indústria immobiliària del nostre país està implementant tot aprofitant-se de l'angoixa col·lectiva per viure en zones on no hi hagi immigrants. Així, el model urbà que s'està imposant converteix els nuclis antics en zones d'oci i de consum sobretot cultural, i la resta de barris en zones cada vegada més extenses i, per tant, més aïllades entre si. Les mesures per trencar aquestes dinàmiques són les més urgents si es vol combatre la segregació social. Però, és clar, quin polític s'atreveix a oposar-se al creixement del seu poble o, si més no, a dictaminar que els nous habitatges s'han de dissenyar en funció de seu paper social i no del gust exclusiu dels seus propietaris?

pd 953

​EL PUNT / maig​ del 2007

DRETES, ESQUERRES I ELECCIONS MUNICIPALS

Enric Marín i Otto

Una de les sentències més reiterades pels polítics i intel·lectuals conservadors és la de l'obsolescència de la distinció entre esquerres i dretes. Segons aquesta visió, les receptes econòmiques, polítiques i culturals de la dreta són, en realitat, més "progressistes" que les de les esquerres. No negaré que algunes concepcions arcaiques i estàtiques de les esquerres són gairebé tan "carques" i regressives com les del delirant imaginari dels neoconservadors que ens van portar al desastre de la guerra de l'Iraq. Ara bé, feta aquesta precisió, sostinc que la distinció entre dretes i esquerres és més actual avui que mai abans...

...  aquest cap de setmana Artur Mas fa unes declaracions en els quals vincula la gestió del govern de Catalunya (el tripartit) amb l'existència de l'amenaça gihadista. ja tenim el cercle del discurs de dretes tancat: immigració, incompetència del govern d'esquerres i terrorisme islamista. És un discurs pròxim al que fa el PP amb ETA, però amb un ingredient encara més desestabilitzador: la nova immigració.

Segur que no hi ha diferències entre dretes i esquerres?... Antón Reixa deia que és d'esquerres perquè sap que no pot ser lliure si els altres no ho són. L'esquerra moderna manté els ideals de cohesió social des d'una òptica estrictament i radicalment democràtica. I des d'aquest perspectiva, l'esquerra s'oposa a les diferents formes d'autoritarisme, tot reivindicant l'actualització constant dels drets civils des del respecte a la diferència... 

pd 952

​EL PUNT / Dimecres​, 22 de març del 2006

REBUIG IGNOMINIÓS

Edgar Illas

És evident que els immigrants causen problemes de tota mena a la feina, a l'escola, als hospitals o a la via pública. També és evident, però, que en causen tants com la població autòctona, entre la qual es comenten tants actes incívics, il·legals i immorals com entre la població immigrada.

Ara bé, els problemes causats pels immigrants sovint s'expliquen amb un argument addicional, que és que han causat tals problemes, no només perquè són uns ximples o uns cafres, sinó també perquè són immigrants. Llavors sentim la típica frase:"Jo no vull ser racista, però veig que augmenta la delinqüència i que molts de fora abusen dels ajuts públics i de la sanitat gratuïta, i al final és que m'hi faran tornar, de racista!" Però aquest ja és el tipus de raonament racista per excel·lència! El que està dient és que el rebuig a l'immigrant no s'origina en la voluntat i els judicis de valor d'un mateix, sinó que és fruit de l'observació directa i neutral del comportament dels immigrants: en altres paraules, que el responsable del racisme és, no pas el racista, sinó la seva mateixa víctima. Però el mecanisme funciona a l'inrevés: en primer lloc, es té el prejudici racista i llavors es busca confirmar-lo amb les accions indesitjables de l'immigrant. Per això, tan bon punt l'immigrant fa alguna cosa que a l'autòcton no li agrada, aquesta cosa s'utilitza com a origen i justificació d'aquest rebuig ignominiós cap al nouvingut.

pd 951

DIARI de GIRONA diumenge, 20 d'agost del 2006

EL PRESSUPOST FAMILIAR EN ALIMENTACIÓ S'HA REDUÏT DEL 70% AL 20% DES DE 1830

Mercedes Zabaleta

La despesa en alimentació de les famílies espanyoles ha passat de representar gairebé un 70 per cent del pressupost al segle XIX a menys del 20 per cent en l'actualitat. En canvi, l'apartat "altres despeses" suposava 3,3%, davant del quasi 50 per cent en l'actualitat.
...

El 1830 la despesa en alimentació (69,4%), vestit i calçat (10,3%), habitatge (10,84%) i les despeses de casa (6,2%) deixaven un escàs 3,3% al capítol de despeses diverses.

Al primer terç del segle XX van començar a figurar nous tipus de béns de consum durador a les cistelles de les famílies, com màquines de cosir, de fotografiar, bicicletes, receptors de ràdio, telèfons i automòbils.

No obstant, el consum d'aliments va mantenir una participació d'un 60% fins els anys cinquanta...
...

Entre 1950 i 1960, el consum per càpita de carn i de paper es va duplicar i el de sucre i electricitat es va triplicar, alhora que va augmentar l'accés de béns de consum durador com telèfons, cotxes o equipaments de la llar (refrigerador, rentadores, aspiradors), però la societat de consum "estava per arribar"...

... a partir de 1980 les famílies es deixen en aliments un 30% del seu pressupost, tres punts menys del que es gasten en unes altres despeses.

L'any 1900 es van matricular tres vehicles a tot Espanya... A finals de la dècada dels seixanta, les xifres rondaven els 500.000 vehicles.