pd 957

​EL PUNT / Dimecres, 22 de març del 2006

LA FORÇA DEL VOLUNTARIAT (1) 
Francesc Torralba Rosselló

Aparentment, no existeixen. No són visibles socialment. Rarament apareixen en els mitjans de comunicació de masses. Fan la feina discretament, sense fer-se notar. N'hi ha a tot arreu. Als pobles i a les ciutats. Actuen solitàriament o organitzadament.​ Són molts, molts més dels que pensem. Operen en diferents llocs: en presons, en escoles, en hospitals, en geriàtrics, en entorns naturals o en entitats culturals. Són els voluntaris i representen el batec positiu d'un país. Són una expressió de la seva riquesa ètica.

Actuen a contracorrent. No busquen el propi benefici, ni tampoc acumular mèrits en la lluita per la supervivència laboral. Es donen als altres. Dediquen temps i esforços a persones desconegudes. Van d'aquí cap allà i d'allà cap aquí. Són l'expressió més viva i més ferma del que tan sovint s'anomena la força de la societat civil. La seva generositat i entrega ens admira, però encara més la fidelitat prolongada al llarg del temps.
...

... el voluntariat expressa, en qualsevol cas, el bo i millor d'un país.

Ens hem d'enorgullir de viure en un país on creixen i es multipliquen associacions sostingudes voluntàriament...

Hi ha voluntaris que acompanyen malalts terminals a morir dignament. N'hi ha que ajuden fills d'immigrants a fer els deures escolars i a integrar hàbits d'estudi. N'hi ha que escolten presidiaris... Són l'ànima d'un país.
Fàcilment, els oblidem... Arribem a creure, fins i tot, que l'altruisme és un somni de vells romàntics. Però no podem negar el batec de bondat que hi ha en el fons de les nostres societats.

(continuarà...)