pd 658

TRIUNFO · num. 751 · 18 junio 1977 · 50 ptas.

CATALUÑA ES SOCIALISTA (1)

Manuel Vazquez Montalban

La participació electoral fou alta, la tranquil·litat òptima dintre del que cap i per a la Història queda la dada que Barcelona era el 15 de juny a la nit una ciutat de carrers buits, on només destacaven els serrells de militants esperant noticies a les portes dels quarters generals dels seus partits i l'inquietant desplegament policial, metralladora en mà, envoltats pels rumors d'aquarterament de tropes i de control discret de centres vitals de subministraments i de comunicacions. El Govern temia que, si es confirmava la victòria de les forces polítiques més progressistes de Catalunya, es produïssin “ocupacions democràtiques” i proclamacions autonòmiques més o menys simbòliques...

Abans que res cal destacar la importància del triomf de les candidatures unitàries de l'esquerra pel Senat. Els Benet, Candel, Cirici, Portabella, Sobrequés, Sunyer, etcètera, arribaran al Senat recolzats per un ampli consens popular i per la disciplina del vot socialista i comunista...

pd 657

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977

UNAS ELECCIONES POSITIVAS (i 3)

Eduardo Haro Tecglen

...

les eleccions que ara semblen un duel entre el centre i els socialistes, estaven plantejades de manera diferent entre Alianza Popular i el Centre. Dit d'una altra manera, entre un franquisme continuista i de tall autocràtic - tot i que no dubti en emprar la democràcia en el seu vocabulari - i un "eurofranquisme" que sí adoptava la línia democràtica...: l'amnistia(amb les seves renúncies, amb les seves reserves, amb comptagotes, amb les seves gasiveries),la legalització dels partits (amb els seus jocs de mans, les seves ensabonades al Tribunal Suprem...). I, sobretot, les eleccions. A les que s'ha arribat amb una aparença suficient de llibertats públiques, amb una campanya electoral en la que els partits d'esquerra han set més forts i més convincents que els de dretes...

Per això es pot dir que la pugna entre franquisme continuista i final del franquisme ha estat ganyada àmpliament per aquesta última opció...

... Hi ha un partit socialista capaç de vertebrar la oposició, sinó es fanatitza entorn de sí mateix. Tots aquests són els elements que l'esquerra ha de considerar com a positius, i que fan que el saldo final de les eleccions sigui bastant gratificador.

pd 656

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977

UNAS ELECCIONES POSITIVAS (2)

Eduardo Haro Tecglen

...

Respecte els resultats... en podem obtenir algunes deduccions interessants. La principal, que al Partit Socialista Obrer Espanyol li correspon ara la responsabilitat de canalitzar en el Congrés i en el Senat la veu i l'acció de l'esquerra espanyola. La trajectòria d'aquest partit ha esta espectacular. Ha sabut crear una imatge d'esquerra no pactista... i això que hi ha partits socialistes europeus - podem citar en primer lloc al portuguès - que han decebut les esperances dipositades en ells per l'esquerra general, per l'esquerra no militant però sí votant.

Amb el Partit Comunista la sorpresa ha estat inversa. Potser hi hagi contribuït el triomfalisme dels seus militants que esgrimien uns pronòstics de vots populars i d'escons aconseguits que han quedat lluny de la realitat... Vint diputats comunistes - incloent el PSUC - en el Congrés espanyol el 1977 és una xifra important. Permet dir al poder que el comunisme no representa a Espanya aquell risc que proclamen els anticomunistes professionals, els agitadors professionals; això pot tranquil·litzar a molts inquiets...

...

És espectacular la caiguda d'Alianza Popular. En aquesta coalició encara ha estat més greu el triomfalisme, fins i tot la supèrbia d'alguns dels seus més conspicus dirigents. La seva caiguda en picat, juntament amb la d'altres forces de l'extrema esquerra, tenen un significat clar: el final del franquisme, signat i rubricat pel poble espanyol....

pd 655

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977

UNAS ELECCIONES POSITIVAS (1)

Eduardo Haro Tecglen

El que es configura per a l'Espanya immediata, després de les curioses eleccions del 15 de juny, és una democràcia burgesa, de tall conservador, sòlidament establerta, flanquejada per un partit socialista pujant i amb possibilitats de ser-ne el delfí. Això és el que pretenien els inventors o descobridors del sistema - personifiquem-ho amb "don" Adolfo Suárez -, en contra dels seus feréstecs companys de la gran dreta, arraulits a l'Alianza Popular i enfonsats ara a l'infern dels extremistes...

El vaticini més segur és que, d'aquí uns mesos, Espanya seguirà essent, clarament ja, el país més a la dreta d'Europa. Amb un problema: hi ha una esquerra molt àmplia, desigualment representada en el Congrés i en el Senat. Les eleccions no han dirimit exactament el conflicte entre el país real i el país legal...

D'alguna manera, els partits demòcrates estan pagant ara les "negociacions" amb la Presidència del Govern, les desconfiances mútues, la por a perdre el tren electoral i la legalització, les divisions i una certa fam d'escons. 

Però el problema de fons és que "don" Adolfo Suárez i el seu moderat i acerat centre, tan ben construït per ell i els seus brillants peons de brega, tenen a les noves Corts un número dominant de senadors - enfortits per la dreta moderada de la majoria dels 41 designats - i de congressistes, i que aquest nombre de representants no es correspon proporcionalment al de vots populars...

Ha sortit el que curosament es va inventar, es va preparar i es va pactar.

pd 654

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977

LA LECCION DEL PUEBLO

Editorial

Era així com havia d'arribar a Espanya la democràcia?... només hi va haver una dada certa i comprovada les primeres hores després del tancament dels col·legis electorals: la seva pròpia existència a nivell popular. La democràcia resideix en el poble i en segueix sent ell el dipositari. Aquest poble, del que es deia la hipòcrita frase de que "no estava madur"... que " és ingovernable"..., ha demostrat la seva capacitat, majoria d'edat i seny... Per poble entenem el conjunt d'una nació que ha sabut dir adéu en pau, amb calma i amb serenitat a més de quaranta anys d'una dictadura que s'ha dedicat insistentment, cada dia de la seva existència i cada hora de cada dia, a desprestigiar la democràcia i a negar la capacitat de la ciutadania per autodirigir-se.

... En els medis rurals hi ha hagut pressions: en els nuclis de població petits ha jugat molt encara la por, la inquietud, el neguit d'una propaganda unilateral que amenaçava el país amb tots els mals si l'esquerra aconseguia una majoria...

...

Però seria ingenu, i fins i tot residual de l'antic règim, confiar només en Adolfo Suárez o en la seva bona voluntat personal i política. Si la democràcia ha vingut d'alguna manera, i considerem que ha arribat ja pel poble espanyol, és en aquest poble espanyol en el que cal confiar. S'ha d'esperar per part dels partits democràtics, de les forces de l'esquerra, que continuïn la seva acció amb una mica més de profunditat que la que han tingut fins ara...

pd 653

TRIUNFO  número 721  de 20 de novembre de 1976

UNA LARGA Y LENTA AGONIA

Miguel Salabert

Vint de novembre de 1975. "En España empieza a amanecer" Són les cinc de la matinada. El punt en què a aquella hora es va immobilitzar la línia de l'electroencefalograma de Franco potser va semblar als que ho contemplaven el punt final d'una llarga època. Però era únicament un punt suspensiu.

Vint-i-tres de novembre. Les catorze hores i deu minuts. La llosa de 1.500 quilos que va caure a aquesta hora sobre el sepulcre de Franco potser va semblar als que ho contemplaven que enterrava també la dictadura que els  encarnava. Però no era res més que una il·lusió televisual.

...

Després de Franco, ¿què?  Després de Franco, la por... Hi ha por. Hi ha gent que marxa de casa seva. Es parla de llistes... 

Però els daus ja són a la taula i tot es desenvolupa segons el programa establert. Juan Carlos és proclamat Rei d'Espanya a les 12,30 del dia 22 de novembre...

El dia 27 Juan Carlos sortia al balcó de la plaça d'Orient a rebre les aclamacions del públic. Era la primera vegada que sortia sol a aquest balcó. Uns mesos abans ho havia fet al costat de Franco...

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXXI&num=721&imagen=34&fecha=1976-11-20

pd 652

TRIUNFO 721  20 de n0viembre de 1976

EL FRANQUISMO QUE NO CESA

Eduardo Haro Tecglen

http://www.triunfodigital.com/XXXI721/29.JPG