pd 686

LA CALLE  1981?

CUBA: UNA PLAGA LLAMADA CIA

Vicente Romero

Fa uns mesos, una malaltia porcina colpejava durament la ramaderia cubana, quasi al mateix temps que la "roya" devastava les plantacions de canya de sucre i que una plaga de fong blau arruïnava la collita tabaquera. Es va parlar aleshores - recordant altres precedents provats - de que la mà de la CIA es trobava darrere aquells desastres d'aparença natural. Ara una febre mortal, provocada pel virus número dos del "dengue", s'està cobrant nombroses vides a la illa, entre elles les de més d'un centenar de nens. I Fidel Castro no ha dubtat en acusar directament a la CIA de provocar l'epidèmia.

...

Fa cinc anys, el 1976, l'Administració nord-americana reconeixia oficialment haver efectuat durant la dècada anterior diversos intents per alterar el clima cubà mitjançant l'ús de procediments químics...

Les armes químiques i biològiques poden ser tan efectives com les atòmiques i, tanmateix, molt més barates i menys escandaloses...

pd 685

TRIUNFO 868 - 15 de setembre de 1979

FIDEL CASTRO GANÓ SU BATALLA

Eduardo Haro Tecglen

(Parlant de la Conferència de la Havana)

... els països reunits - prop de cent - estan vivint una situació desesperada i tendeixen a alguna forma de revolucionarisme... a mida que passa el temps, la distància que els separa del nivell de vida dels països desenvolupats és major; la pobresa, més gran; la població atrapada per la misèria, més nombrosa; les esperances d'assolir un nivell de vida més acceptable, menors. És també general la impressió que el culpable és Occident i molt especialment els Estats Units. Són aquestes les nacions que han exercit el colonialisme directe, les que encara l'exerceixen més o menys indirectament i, en definitiva, les que avui dia tenen la riquesa, que no només no comparteixen, sinó que prové de l'explotació dels pobres...

...

No hi ha proves palpables que els països que han sortit de l'òrbita dels Estats Units o que hagin abraçat revolucionarismes més aguts hagin millorat, tampoc, el seu nivell de vida. Ni les seves llibertats individuals ni col·lectives. Sempre es podrà dir que  aquesta manca de resultats obeeix a que el setge americà segueix sent tan fort que no permet sinó una contracció de la vida i les llibertats públiques per presentar-les com a sistema de defensa. Tanmateix, el seu missatge és més audible en el món de la desesperació que pas l'altre: s'ha desgastat menys.

...

És esperar massa d'un canvi d'actitud dels Estats Units. Probablement domini la facció contrària: la que segueix creient que els EEUU són principalment una potència, i que només amb l'ús de la força pot conservar els seus privilegis.

pd 684

TRIUNFO número 831,   30-12-1978

LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (i 2)

Gabriel García Márquez

(continua ...)

 

... el poder adquisitiu de la població urbana i rural havia augmentat considerablement en un any. Les tarifes de l'electricitat, del telèfon, del transport i dels serveis públics en general s'havien reduït a nivells humanitaris... Per altre part, l'atur s'estava reduint a grans gambades, s'apujaven els sous i la Reforma Urbana havia alleugerit l'angoixa mensual dels lloguers, i l'educació i el material escolar eren gratuïts... Els cubans, com la gent del Carib en general, sempre havien cregut que els diners només servien per gastar-los, i per primera vegada a la història del seu país ho estaven comprovant a la pràctica.

Crec que molt pocs érem conscients de la manera silenciosa però imparable en que l'escassetat se'ns estava ficant a la vida...

El 12 de març de 1962, quan ja havien passat tres-cents vint-i-dos dies des de l'inici del bloqueig, es va imposar el racionament dràstic de les coses de menjar... Era una ració calculada per tal que cada cubà consumís una quota normal de calories diàries...

No fou fins l'agost de 1963, quan ja quasi tots els magatzems eren tancats perquè no hi havia materialment res a vendre, que es reglamentà la distribució de roba...

El més admirable era comprovar fins a quin punt aquella escassetat imposada per l'enemic anava acreixent la moral social.

Aquell Nadal fou el primer de la Revolució que es va celebrar sense "cochinito" ni torrons, i en que les joguines foren racionades. Tanmateix, i gràcies precisament al racionament, fou també el primer Nadal en la història de Cuba en que tots els nens sense distinció tingueren almenys una joguina.

pd 683

TRIUNFO número 831,   30-12-1978

LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (1)

Gabriel García Márquez

...

Les primeres mesures de la Revolució havien fet augmentar immediatament el poder de compra de les classes més pobres, les quals aleshores no tenien cap altre noció de felicitat que no fos el simple plaer de consumir. Molts dels somnis aparcats durant mitja vida, i en alguns casos tota la vida, es feien realitat de sobte. Tanmateix les coses que s'exhaurien en el mercat no eren reposades tot seguit, i algunes no ho serien en molts anys, de tal manera que els magatzems enlluernadors del mes anterior es quedaren en quadre sense cap remei.

Cuba fou en aquells anys inicials el regne de la improvisació i el desordre...

La impressió de patxanga fenomenal que suscitava Cuba en aquella època entre els visitants estrangers tenia un fonament verídic en la realitat i en l'esperit dels cubans, però era una embriaguesa innocent a la vora del desastre...

...

A La Havana, la festa estava en el seu punt àlgid. Hi havia dones esplèndides que cantaven en els balcons, ocells lluminosos en el mar, música per tot arreu, però en el fons de tota aquella disbauxa es notava el conflicte creador d'un estil de vida ja condemnat per sempre, que lluitava per prevaldre contra un altre mode de viure diferent, encara ingenu, però inspirat i demolidor... l'aspecte i la conducta de la gent estaven canviant d'una forma brutal...

(continuarà...)

pd 682

TRIUNFO 723 – 4-12-1976

CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (i 2)

Juan Aldebaran

Tanmateix, amb totes les impureses que s'han produït en aquests vint anys, Cuba ha aconseguit no pas la societat ideal, ni la societat perfecta utòpica que promet el comunisme, però sí una transformació dels sistemes feudals i colonials antics fins a construir una comunitat on el repartiment de la riquesa és enormement més just, on la dignitat de l'home té vies per esdevenir, on la instrucció pública arriba a tothom...

... Cuba no ha aconseguit fascinar a tots els intel·lectuals que l'han visitat, però ha aconseguit millorar la condició humana dels seus habitants: Cuba no ha desenvolupat tot el potencial original de la seva revolució, però s'ha establert tant fermament que ja no es pot pensar que el seu enemic pugui prevaldre a les serves portes.

... El procés cubà és fascinant, a condició de no arrossegar-se per la passió de la imitació i no deixar-se portar per dos miratges: el de considerar massa gran la distància entre els seus ideals de nova societat i la seva realització i el de considerar que ja és tot fet. Una revolució en marxa és un procés dur i difícil, un procés de sacrificis: Cuba ha enfrontat totes les dureses i totes les dificultats que es puguin imaginar, i la seva sola existència com a nació independent en un context dominat i colonitzat és ja d'una transcendència històrica positiva.

pd 681

TRIUNFO 723 – 4-12-1976

CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (1)

Juan Aldebaran

... Cada revolució és un fet que comença i acaba en sí mateixa...

... Bastir un règim comunista a la riba dels Estats Units, el país més anticomunista i més poderós del món, i mantenir-lo durant vint anys – i els que vindran – pel damunt de tots els avatars del món, per sobre de totes les pressions polítiques i militars, és un esdeveniment inversemblant...

...

La puresa d'una revolució, de qualsevol revolució, probablement només es dona en els seus inicis, en el gran salt cap endavant, i mentre s'està combatent. Després influeixen sobre ella una sèrie de fets que la van modificant, endarrerint el seu caràcter, sempre utòpic, d'instauració d'una nova època i d'una nova societat perfecta...

pd 680

EL MÓN /187 - 22/XI/85

SOM UNA NACIÓ!

Àngel Colom i Colom 

...

Feia poc de l'intent de cop d'Estat (aquell nefast 23 F)...

La Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes acabava de néixer un esplendorós 18 de març de 1981, al paranimf de la Universitat de Barcelona, quan ja es veia que s'iniciava una brutal involució del respecte als drets nacionals dels catalans, bascos i gallecs, fruit del pacte dels polítics espanyols i del rei amb els militars, veritable poder fàctic de tota l'anomenada transició i encara actualment.

Més que mai, doncs, feia falta que els catalans afirméssim la nostra identitat nacional... Un crit mil vegades repetit, un crit, absolutament, de tots: SOM UNA NACIÓ!!! Els espanyols ja no podien dubtar més de la nostra voluntat decidida: representants d'un miler llarg d'entitats catalanes de tot signe, totes les forces polítiques catalanes i democràtiques, parlamentàries o no, els sindicats,... la Crida va possibilitar la màxima unitat, des de l'Assemblea de Catalunya, la veritat del TOTS que convocava l'acte.

En aquell mateix moment, l'acte del Camp del Barça era ja una data en la història contemporània dels Països Catalans.