dimecres, 30 de novembre del 2016

pd 873

​MERIDIANO DOS MIL EPOCA II Núm. 13 - 1976?
EL FEDERALISME OBRER DE LA C.N.T.
​Luís Edo i Jose Luís Taberner
L'articulació orgànica de la dinàmica autogestora constitueix el federalisme. La base del federalisme és l'autonomia (del grup, de l'associació ciutadana, del sindicat, etc.), per la qual cada conjunt té completa independència en llur desenvolupament i maduració. Si a l'autonomia hi ajuntem com a conseqüència de la projecció externa del grup, la solidaritat, desemboquem d'immediat en el Federalisme.
D'un grup autònom amb dinàmica interna autogestora, que adquireix vincles de solidaritat amb altres grups afins concertant accions i tàctiques, direm que és federalista i en llur plenitud llibertari.
Al nostre país fou la CNT (Confederació Nacional del Treball), organització llibertària dels treballadors, l'única estructura que va seguir la normativa federalista de classe...
...
L'autogestió és una crida a l'autoregulació i a l'auto-desenvolupament de l'ésser humà i de les agrupacions en que s'organitza.
...
Queden lluny de l'acció directa totes les connotacions de violència i terrorisme que li han col·locat uns i altres per desprestigiar-la.
...
La classe obrera necessita la unitat sindical per lluitar amb possibilitats d'èxit contra les estructures capitalistes. Ara bé, la unitat sindical, per a nosaltres, no pot ser imposada per decret o manipulada per interessos interclassistes...

dimarts, 29 de novembre del 2016

pd 872

​MERIDIANO DOS MIL - EPOCA II - núm. 13 - 1976?
LA INTERVENCIÓ POLÍTICA DE LA U.G.T. 

Pablo Castellano

Els dies 12, 13 i 14 d'agost de 1888​, a la ciutat de Barcelona quedà constituïda la U.G.T. d'Espanya, com a central sindical, agrupant en ella quaranta-quatre societats obreres i amb un cens inicial de quatre mil sis-cents seixanta-vuit afiliats. Amb aquest congrés constituent veia Pablo Iglesias acomplida la feixuga feinada de desenes d'anys de treball.
Durant 44 anys la U.G.T., celebrà regularment tots els seus congressos fins el XVII, celebrat a Madrid, l'octubre de 1932, i que va ser el darrer fet en territori de l'estat espanyol, en situació de legalitat.
Des de 1936 fins a 1976, any que es farà el XIII Congrés dels que s'han fet a la clandestinitat i la il·legalitat, la U.G.T. ha mantingut vius llurs principis fundacionals que són els que millor defineixen les seves característiques:
  • central sindical...
  • central obrera...
  • sindicat de classe...
  • sindicat democràtic...
  • sindicat políticament inspirat en la lluita de classes, però independent de ...
  • central sindical unitària...

dilluns, 28 de novembre del 2016

pd 871

​MERIDIANO DOS MIL EPOCA II núm. 13 - 1976?​
LA "CARTA" DE LA U.S.O.
​Josep M. de la Hoz i Francisco Giménez

La USO (Unió Sindical Obrera) neix entre l'any 1959-60. Llurs iniciadors són treballadors protagonistes de les grans lluites de la mineria asturiana i de la metal·lúrgia d'Euskadi. El moment històric en que apareix la USO i la seva "carta" es caracteritza per un buit organitzatiu i ideològic del moviment obrer com a conseqüència de la guerra civil: els nous sindicalistes havien de començar a reconstruir les bases organitzatives i ideològiques del nou moviment obrer a partir pràcticament de zero, en trobar-se desvinculats de tota la rica experiència de els organitzacions obreres de masses anteriors a la guerra, que ara es trobaven arraconades a l'exili, esperant el final del règim, aïllades de la nova realitat econòmica i obrera que hi havia a l'interior i per tant, incapaces d'orientar i impulsar els nous lluitadors que anaven sorgint. A més cal afegir les escasses fonts de formació ideològica que en aquells moments eren a l'abast dels treballadors.
La "carta" és substancialment un conjunt de principis que serviren per aglutinar a molts lluitadors. Aquests principis eren:
  • el rebuig i la incompatibilitat amb el sistema capitalista
  • l'afirmació d'un socialisme democràtic, basat en l'autogestió i la propietat social dels mitjans de producció i de canvi
  • la planificació econòmica descentralitzada, com a meta
  • el paper polític que ha d'exercir el sindicalisme
  • l'afirmació d'un sindicat de masses i revolucionari "que no ens proporcioni només un major confort de vida"
  • la voluntat d'unitat com a objectiu històric indefugible del moviment obrer, que es concretava en la creació de la gran Centra Sindical Democràtica de Treballadors...

diumenge, 27 de novembre del 2016

pd 870

​ARA  dissabte, 19 de novembre del 2016
JOAN OLIVER "PERE QUART"
entrevistat per ​Montserrat Roig l'abril de 1978

...
M.R: - ... en alguns poemes teus, es nota un cert sentiment més religiós que abans.
J.O: - Sí, ja et dic, és aquesta figura de Jesús, que a mi em té fascinat. Tant és així, que estic escrivint una comèdia, que fa molts anys que tinc començada i que fins i tot em proposo d'acabar-la aquest estiu, on l protagonista és Jesús. (Nota: aquesta obra va esdevenir tres anys després en un apartat del seu llibre "Poesia empírica). I no és cap plagi, ni vol seguir la moda d'aquest jesusisme que s'ha posat de moda, amb el Crist Super Star i tot això, és molt anterior. Jesús és una figura que a mi m'interessa molt. I per això dic que el Nou Testament i Marc Aureli, que és una mena de cristià sense Crist, són els meus millors llibres de capçalera...
M.R: - ...Moltes vegades m'has dit que la realitat catalana actual et deixa perplex. Tot i així, conserves l'esperança?
J.O: - L'esperança no es pot perdre, perquè és suïcida deixar l'esperança...
M.R: - ... En aquest poema dius que: "Volenterós, començaré a morir, / amb seny, entusiasme, esparpillament". ¿Com t'agradaria morir?
J.O: - Amb una perfecta lucidesa. Tant si mors heroicament lluitant per una causa justa, com si mors al llit, voltat dels teus, pots fer un balanç ràpid i pots dir: "On vas? Vindrà alguna cosa, després?. T'encares amb un enigma, per més incrèdul que siguis, per més ateu que siguis. En aquell moment, sempre tens l'esperança que allò no s'acabarà. Aquesta lucidesa pòstuma, darrera, és un moment estel·lar.


divendres, 25 de novembre del 2016

pd 869

​ARA dissabte, 19 de novembre del 2016
ELS ULLS D'ANNA FRANK
Sílvia Soler

I així estem: observant alarmats com allò que pensàvem que no tornaria a passar mai pot acabar passant-nos a nosaltres...

Els estudiosos ens han explicat com es cova l'ou de la serp i ens pensàvem que el detectaríem i seríem capaços d'esclafar-lo a temps. Ens pensàvem que ho sabíem tot.

I, entrat el segle XXI, ens adonem amb impotència que ja tornem a ser-hi. Que creixen els populismes més perversos arreu del món (i també a ca nostra)... 

La indiferència, que deriva de l'egoisme recalcitrant de l'ésser humà, torna a instal·lar-se entre nosaltres. Aquí la tenim, escarxofada al sofà, davant de la tele.

Em venen al cap les pàgines de "La paraula més bella", de Margaret Mazzantini, que explicava com els ciutadans de Sarajevo van creure cegament fins a l'últim moment que era del tot impossible que, al cor del Vell Continent, hi esclatés un conflicte armat. "No durarà... D'aquí pocs dies això s'haurà acabat. Tenim els ulls del món a sobre", diu un dels personatges. Però el món, ara ja ho sabem, va mirar cap a una altra part...

dijous, 24 de novembre del 2016

pd 868

​MERIDIANO DOS MIL Epoca II​ (1976?) - núm. 13
¿POR QUE ​COMISIONES OBRERAS?
Nicolás Sartorius
Les Comissions Obreres neixen d'una manera natural dintre de les empreses a conseqüència d'una situació peculiar en la que s'ha de moure el món del treball a Espanya. La falta de llibertats i la imposició d'un sindicat únic de caràcter corporatiu empeny la classe obrera a crear llurs propis òrgans de defensa i representació...
Al principi aquestes comissions naixien aquí i allà i desapareixien un cop acabada l'acció o realitzada la gestió per la qual s'havia format. Però a força de repetir-se contínuament la mateixa experiència i sobretot la tasca que feien els militants obrers d'avantguarda, principalment comunistes i catòlics, començaren a tenir un caràcter més estable...
El 1967 se celebra la primera assemblea general o nacional de Comissions Obreres...
​...
És evident que ​avui en dia la preocupació prioritària de CCOO és fer front a la congelació salarial i a l'atur creixent, conquerir l'amnistia i les llibertats democràtiques, trobar unitàriament una alternativa rupturista que faci possible el camí cap a un sindicat obrer democràtic, independent i unit en la llibertat...

dimecres, 23 de novembre del 2016

pd 867

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013
EL GRAN REPTE ESPANYOLISTA
​David Miró
Un dels factors favorables al procés sobiranista és que al davant es troba amb un conglomerat que és com l'oli i l'aigua. M'explicaré. D'una banda hi ha els espanyolistes sense complexos, que consideren Catalunya com una part més d'Espanya sense cap més especificitat. Aquí hi situaríem el PP, Ciutadans i la plataforma de José Domingo. I a l'altra hi ha els que saben que Catalunya no és ben bé el mateix que -
​ ​
ja no diguem la Rioja
​ ​
- el País Valencià. En el fons, aquests segons, on hi hauria gent del PSC, ICV, Unió i CDC, estan en el bàndol unionista per pragmatisme, tot i que
ideològicament siguin més propers als independentistes que als espanyolistes. El gran repte per a aquests darrers és sumar-hi els catalanistes que no veuen clara la ruptura. I ara són en aquest punt.