ARA dissabte, 19 de novembre del 2016
ELS ULLS D'ANNA FRANK
Sílvia Soler
I així estem: observant alarmats com allò que pensàvem que no tornaria a passar mai pot acabar passant-nos a nosaltres...
Els estudiosos ens han explicat com es cova l'ou de la serp i ens pensàvem que el detectaríem i seríem capaços d'esclafar-lo a temps. Ens pensàvem que ho sabíem tot.
I, entrat el segle XXI, ens adonem amb impotència que ja tornem a ser-hi. Que creixen els populismes més perversos arreu del món (i també a ca nostra)...
La indiferència, que deriva de l'egoisme recalcitrant de l'ésser humà, torna a instal·lar-se entre nosaltres. Aquí la tenim, escarxofada al sofà, davant de la tele.
Em venen al cap les pàgines de "La paraula més bella", de Margaret Mazzantini, que explicava com els ciutadans de Sarajevo van creure cegament fins a l'últim moment que era del tot impossible que, al cor del Vell Continent, hi esclatés un conflicte armat. "No durarà... D'aquí pocs dies això s'haurà acabat. Tenim els ulls del món a sobre", diu un dels personatges. Però el món, ara ja ho sabem, va mirar cap a una altra part...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada