pd 870

​ARA  dissabte, 19 de novembre del 2016

JOAN OLIVER "PERE QUART"
entrevistat per ​Montserrat Roig l'abril de 1978

...

M.R: - ... en alguns poemes teus, es nota un cert sentiment més religiós que abans.

J.O: - Sí, ja et dic, és aquesta figura de Jesús, que a mi em té fascinat. Tant és així, que estic escrivint una comèdia, que fa molts anys que tinc començada i que fins i tot em proposo d'acabar-la aquest estiu, on l protagonista és Jesús. (Nota: aquesta obra va esdevenir tres anys després en un apartat del seu llibre "Poesia empírica). I no és cap plagi, ni vol seguir la moda d'aquest jesusisme que s'ha posat de moda, amb el Crist Super Star i tot això, és molt anterior. Jesús és una figura que a mi m'interessa molt. I per això dic que el Nou Testament i Marc Aureli, que és una mena de cristià sense Crist, són els meus millors llibres de capçalera...

M.R: - ...Moltes vegades m'has dit que la realitat catalana actual et deixa perplex. Tot i així, conserves l'esperança?

J.O: - L'esperança no es pot perdre, perquè és suïcida deixar l'esperança...

M.R: - ... En aquest poema dius que: "Volenterós, començaré a morir, / amb seny, entusiasme, esparpillament". ¿Com t'agradaria morir?

J.O: - Amb una perfecta lucidesa. Tant si mors heroicament lluitant per una causa justa, com si mors al llit, voltat dels teus, pots fer un balanç ràpid i pots dir: "On vas? Vindrà alguna cosa, després?. T'encares amb un enigma, per més incrèdul que siguis, per més ateu que siguis. En aquell moment, sempre tens l'esperança que allò no s'acabarà. Aquesta lucidesa pòstuma, darrera, és un moment estel·lar.