Els gestors educatius semblen més interessats a camuflar la mediocritat
que a fomentar altes expectatives, per por de crear greuges comparatius.
Estan presos d'una ideologia pedagògica que els fa creure que el que és
bonic i innovador és inevitablement bo, i que si es tenen bones
intencions els fets ens han de seguir mansament i, si no, pitjor per a
ells... Fa temps que vam decidir que el professor que necessitem per encarar els
reptes del futur ha de ser l'acompanyant d'un alumne que construeix
autònomament els seus propis coneixements. De cap manera ha de ser un
professor transmissor, perquè tot el que cal saber ja és a internet... Però el món educatiu és una reserva romàntica plena de fetillers molt
benintencionats seduïts per mites populars sobre l'aprenentatge fàcil. A
Catalunya encara hi ha escoles que creuen que l'aprenentatge de la
lectoescriptura és, com el de la parla, un aprenentatge natural que el
nen adquirirà per si mateix tard o d'hora. Això és, purament i
simplement, pensament màgic...
