pd 835

AVUI dimecres, 23 de desembre del 2009

LES "MENTIDES" DEL CINEMA

Un art al servei de la història o que manipula la història

Antoni Dalmau

... La "mentida" del cinema és tan vella com el cinema mateix, i Hollywood no ha parat mai, salvant comptades excepcions, de lliurar-nos pel·lícules històriques farcides de falsedats evidents, d'anacronismes fragants, d'autèntic cartró pedra. Fet i fet, i per molt que hàgim volgut aprendre, encara tendim a creure que el món romà va ser com l'hem vist en els pèplums de la nostra infantesa i que la conquesta de l'oest americà s'assemblava força a com l'hem viscut dotzenes i dotzenes de vegades en els westerns.

...

L'error és nostre, esclar, per esperar allò que de fet ningú no ens ha promès. Més enllà de la publicitat més matussera, ningú no ha pretès mai que la història real s'hagués d'explicar per mitjà del cinema. És el mateix problema de la novel·la històrica: enlloc no està escrit que allò que hem llegit en un llibre de ficció hagi de ser fidel als fets tal com es van esdevenir en la realitat (almenys en la realitat que els historiadors han estat capaços, avui per avui, d'establir). Però com que l'escola tampoc ens ha explicat gran cosa del nostre passat, com que desfilem per la vida traginant el complex de la nostra ignorància, ens agafem a l'entreteniment del cinema o de la literatura per suplir aquells volums sovint tan gruixuts i tan farcits d'erudició que hi ha a les biblioteques o bé a les llibreries. I ens pensem que les coses van passar tal com les veiem a la pantalla o les llegim en el bestseller més recent.

...

I tot per culpa d'aquesta capacitat sempre renovada del cinema de fascinar-nos cada vegada que s'apaguen els llums de la sala i la pantalla s'il·lumina... 

pd 834

ELS PERIÓDICO DE LA SEMANA del 3 al 9 d'octubre de 1994

"L'HORA ÉS GREU I GLORIOSA" 

Proclama del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 6 d'octubre de 1934.

"Catalans!  Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les migrades llibertats de la nostra terra, i els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya constitueixen avui el suport de les actuals institucions. Els fets que s'han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill. Totes les forces autènticament republicanes d'Espanya, i els sectors socials més avançats, sense distinció ni excepció, s'han aixecat en armes contra l'audaç temptativa feixista. La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva solidaritat amb els germans que a les terres hispanes lluiten fins a morir per la Llibertat i pel Dret...

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a instaurar a Catalunya el Govern provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel de bastir una República Federal lliure i magnífica. El Govern de Catalunya estarà en tot moment en contacte amb el poble... Amb l'entusiame i la disciplina del poble ens sentim forts i invencibles...

Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!"

pd 833

EL PERIÓDICO 3 d'octubre de 1994

LA TARDOR DE COMPANYS

setantè aniversari dels fets d'octubre

Andreu Mayayo i Artal

El 6 d'octubre de 1934, en ple bienni negre, Companys va fer una crida a la revolta. El fracàs fou sonat i Catalunya ho pagà car.

...

La matinada del dia 6, forces addictes a la Generalitat - poques i mal armades - ocupen els llocs estratègics de la ciutat. Els militants de les organitzacions polítiques i sindicals d'esquerres es concentren als seus respectius locals tot esperant armes i consignes... Tanmateix, la inhibició de la CNT i de l'Unió de Rabassaires resta força i credibilitat a la insurrecció...

Passades les 8 de la tarda, Companys proclama a la ràdio "l'Estat Català de la República Federal Espanyola"...

...

A les 7 de la matinada del diumenge dia 7, Companys, assetjat a la Generalitat,... decideix rendir-se, assumir tota la responsabilitat i demanar per ràdio el cessi de les hostilitats. 

Poques hores després, el coronel Francisco Jiménez Arenas és nomenat president accidental de la Generalitat. L'exèrcit ocupa el Parlament i l'Estatut queda suspès. L'estat de guerra no serà derogat fins abril de 1935. Companys i el seu govern són condemnats a 30 anys i reclosos a Cartagena i el Puerto de Santa Maria. Cap a finals d'any encara són a la presó prop de 3.500 persones. Són clausurats cinc diaris. El terror s'estén per les zones rurals i prop de 1.500 rabassaires i parcers són desnonats...

... a les eleccions del febrer de 1936, la participació fou massiva i es va saldar amb la victòria del Frente Popular a Espanya i el Front d'Esquerres a Catalunya. La rebuda a Companys fou apoteòsica.

pd 832

ARA, dissabte, 1 d'octubre del 2016

PER QUÈ VOTEN L'EXTREMA DRETA?

Miquel Puig

(Nota: Parla dels diferents partits qualificats d'extrema dreta a diferents estats d'Europa)

... Ens desconcerta que siguin tan forts i, sobretot, que la seva base sigui tan obrera. El que tenen en comú i el que els caracteritza és que es posicionen clarament contra la globalització i contra la immigració... particularment la musulmana.

La (seva) base electoral és molt similar: obrers amb un cert patrimoni, amb pocs estudis i amb ingressos relativament (però no gaire) baixos. El 2012 a França més del 35% dels obrers van votar el FN,com ho van fer més del 30% dels que no tenen estudis mitjans... En canvi els treballadors més precaritzats segueixen votant esquerra.

Resulta temptador concloure que aquells electors han estat enganyats perquè són ignorants, però la veritat és que el seu vot és bastant racional. Si una part considerable de la classe obrera ha abandonat l'esquerra ha estat perquè ni la representa ni la defensa. Aquest trencament es produeix a partir del moment que l'esquerra es rendeix a la desregulació del mercat...

...

És indubtable que la globalització ha beneficiat moltes persones d'arreu del món, però també que n'ha perjudicat algunes. Concretament, ha beneficiat els pobres dels països pobres i els rics de tot arreu, però ha perjudicat els pobres...

(que són sobretot) la classe mitjana-baixa i la classe baixa dels països rics.

La globalització és cruel amb els treballadors grans i amb pocs estudis perquè els obliga a competir amb treballadors estrangers que tampoc no tenen gaires estudis però que estan disposats a treballar per molts menys diners, sigui aquí (immigrants), sigui allà (deslocalitzacions). En canvi, als rics els proporciona mà d'obra barata, tant aquí com allà.

...

"Per què la gent pobra vota l'extrema dreta?" Perquè, encara que no ens agradi, la globalització i la immigració els perjudiquen objectivament. Si ens preocupa aquesta gent, i si no volem caure en la paranoia populista, hem de comprendre que la globalització i la immigració han de ser curosament gestionades.

pd 831

EL PERIÓDICO, diumenge, 16 de febrer del 2003

LA HISTÒRIA S'APRÈN AL CINE

José María Caparrós

És possible explicar la història contemporània amb el cine? Si el cine l'agafem com una mera ficció, potser diríem que no. però si el veiem com un reflex de la societat que el produeix, convindríem que si... És molt difícil entendre l'esperit i la mentalitat del nostre temps prescindint de les pel·lícules.

El cine, per tant, comporta una anàlisi social i psicològica que interessa cada vegada més com a testimoni de l'anomenada història del present...

...

Estem davant una nova realitat - la cinematogràfica - que complementa la narració tradicional. Juntament amb els llibres i diaris que expliquen la història, hi ha el cine de ficció que també mostra els esdeveniments quotidians...

...

"Ha arribat el moment en què l'historiador ha d'acceptar el cine històric com un nou tipus d'història, que, com tota història, té els seus propis límits. Per oferir un relat diferent del de la història escrita, el cine no es pot jutjar amb els mateixos criteris. La història que explica el cine es col·loca al costat de la història oral i escrita" ( Robert A. Rosentone)

...

Mai ha estat tan atractiva la història com la mostrada amb el cine argumental o de ficció. Perquè a través dels films podem conèixer la forma de pensar, de vestir, de comportar-se, i fins i tot de parlar, de la societat d'ahir i d'avui. I, sobretot, podem saber una mica més de nosaltres mateixos.

pd 830

AVUI, diumenge 21 d'octubre de 1990

"UN BEL MORIR..."

Maria Aurèlia Campmany

"Un bel morir tutta una vita onora"

...

Durant aquests anys que ens separen de la seva mort, he sentit molt sovint repetir en el meu entorn, referint-se a l'assassinat del president màrtir, aquesta bella frase que sona tan bé, car les paraules són italianes i a més fàcils d'entendre. Penso que és injust atribuir aquesta frase a la mort de Lluís Companys... Penso que ja seria hora que deixéssim de parlar de la seva mort per parlar, amb rigor, de la seva vida. I ho dic perquè, precisament, la seva mort no s'hauria produït si ell no hagués encaminat tota la seva vida a la possibilitat d'aquesta mena de mort.

La nostra gent, i em refereixo a la nostra gent més sensata, no va ser mai prou justa amb la figura política de Lluís Companys... Companys va fer-se políticament a la ciutat de Barcelona sota la influència d'homes com Francesc Layret, amb una especial sensibilitat per tot el que es tractés de defensa de la classe treballadora, i és a través d'aquesta consciència respecte a la injustícia social que va elaborar el que podria dir el seu nacionalisme.

Recordo d'un temps molt llunyà,... que vaig descobrir el ressentiment que produïa la personalitat política de Lluís Companys. Acabàvem de saber, o algú ho acabava de notificar, que Companys havia mort afusellat a Montjuïc, precisament per la seva categoria de català, de catalanista, de defensor de la nacionalitat catalana. Una persona amb autoritat va dir amb sorpresa: "Catalanista? Però si no ho era en Companys, de catalanista." Amb la fuga endavant, pròpia de la gent tímida, vaig arreplegar forces i vaig dir amb tot el respecte: "Com que vostès, els catalanistes oficials, eren tots a Burgos, algú s'havia de quedar aquí per defensar Catalunya".

pd 829

AVUI diumenge, 21 d'octubre de 1990

LA VIDA I LA MORT DE COMPANYS SÓN INDESTRIABLES

Joan Fuster Sobrepere, regidor socialista de l'Ajuntament de Barcelona

Per mi, des de la infantesa, el nom de Companys va associat al del president de Catalunya que va perdre la guerra; encarna l'esperit dels derrotats i, sobretot, tot allò que va ser derrotat.

...

No es tracta, però, de fer hagiografia, de defensar totes les actuacions d'un home, totes les seves idees, d'idealitzar una figura. Pertoca a la història fer-ne un judici equànime. Però en la vida dels homes, més important que les idees, els encerts i els errors, són les actituds. La de Companys, inequívocament, sempre, de fidelitat, coherència i entrega a  Catalunya, la democràcia i el poble treballador. Enteses no com tres idees jerarquitzades, sinó com una sola cosa.

Aquesta fidelitat és la clau de la seva vida i de la seva mort, una concepció democràtica del patriotisme, com a servei i compromís amb el poble...

...

Hem assistit aquests dies al penós espectacle d'aquells que volen separar la vida de Companys de la seva mort. Aquells que cínicament voldrien salvar el mite i enterrar l'home, el polític, el president. Perquè els mites són fàcils de manipular, la memòria històrica no! La mort de Companys ni des del punt de vista històric ni humà no es pot separar de la seva vida.