LES "MENTIDES" DEL CINEMA
Un art al servei de la història o que manipula la història
Antoni Dalmau
... La "mentida" del cinema és tan vella com el cinema mateix, i Hollywood no ha parat mai, salvant comptades excepcions, de lliurar-nos pel·lícules històriques farcides de falsedats evidents, d'anacronismes fragants, d'autèntic cartró pedra. Fet i fet, i per molt que hàgim volgut aprendre, encara tendim a creure que el món romà va ser com l'hem vist en els pèplums de la nostra infantesa i que la conquesta de l'oest americà s'assemblava força a com l'hem viscut dotzenes i dotzenes de vegades en els westerns.
...
L'error és nostre, esclar, per esperar allò que de fet ningú no ens ha promès. Més enllà de la publicitat més matussera, ningú no ha pretès mai que la història real s'hagués d'explicar per mitjà del cinema. És el mateix problema de la novel·la històrica: enlloc no està escrit que allò que hem llegit en un llibre de ficció hagi de ser fidel als fets tal com es van esdevenir en la realitat (almenys en la realitat que els historiadors han estat capaços, avui per avui, d'establir). Però com que l'escola tampoc ens ha explicat gran cosa del nostre passat, com que desfilem per la vida traginant el complex de la nostra ignorància, ens agafem a l'entreteniment del cinema o de la literatura per suplir aquells volums sovint tan gruixuts i tan farcits d'erudició que hi ha a les biblioteques o bé a les llibreries. I ens pensem que les coses van passar tal com les veiem a la pantalla o les llegim en el bestseller més recent.
...
I tot per culpa d'aquesta capacitat sempre renovada del cinema de fascinar-nos cada vegada que s'apaguen els llums de la sala i la pantalla s'il·lumina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada