UNA HISTÒRIA SENSE HEROIS
Jordi Solé Tura
...
Les nostres històries oficials no han estat mai del tot verdaderes ni, encara menys, exactes. Hi ha conceptes que es manegen com si fossin intocables i que no se sap ben bé per què es mantenen com a tals ni, tampoc, per què es consideren fites fonamentals de la nostra història col·lectiva... Poso com a exemple l'anomenada "Reconquista" ... És absurd pensar que al segle VIII existís un Estat espanyol consolidat i que durant set segles aquell estat hagués lluitat com a tal contra uns enemics radicals fins a derrotar-los. La història d'aquests segles és molt més complexa... Poso aquest exemple com se'n podrien posar molts altres, entre ells la famosa batalla de Covadonga,... o l'11 de setembre de 1714...
Vull afegir a tot això el problema dels herois. Sembla que cada col·lectiu necessita herois per trobar un punt comú de referència. Però no se sap mai si van existir i, en el cas que existissin, si van ser realment ells els herois...
En fi, la història com a ciència i com a assignatura mai serà uniforme, perquè només es pot conèixer mitjançant l'encreuament d'investigacions diverses. Per tant, és molt difícil decidir quina història és la verdadera per ser convertida en la història oficial. És millor que la deixem al podi del relativisme i, sobretot, és millor que la netegem d'adherències polítiques conjunturals. I, sobretot, que la netegem d'herois, perquè els autèntics herois de la història acostumen a ser persones desconegudes i grups sacrificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada