dilluns, 11 de gener del 2016

pd 622

ARA dissabte, 26 de maig del 2012
XIMPANZÉS I CALAMARS
Albert Sánchez Piñol

...
Amb l'excusa de l'ecologia ens ha entrat per la porta del darrere un neopuritanisme que esparvera. Si en rastregem l'origen tot va a parar a un individu: Walt Disney. El món de Disney va organitzar una transfusió a gran escala de virtuts humanes en direcció a caricatures animals. Des d'aquell moment els animals ja no són animals. Són un nosaltres indefens, simpàtic, idíl·lic. La nostra visió del món animal ha esdevingut tan absurda com malaltissa. Els adjudiquem sentiments, valors i raonaments que no tenen perquè només són el que són: animals.
La pregunta, la pregunta realment important, és aquesta: ¿fins on estan disposats a arribar els animalistes?...
...
En un món idíl·lic no hi hauria conflictes. Però el món mai ha estat bucòlic i mai no ho serà. La vida és conflicte, i això implica que sovint hem d'escollir entre dos béns. I la naturalesa no és un parc temàtic...
...
Fa poc ens va visitar Jane Goodall, la gran especialista en ximpanzés. Li van preguntar si era partidària de concedir drets animals als animals. Molt lúcida, va dir que no, que els humans ja teníem drets humans, i que tampoc els respectàvem. Jo aniria un pas més enllà: com que els animals del nord ja tenen drets humans, almenys podríem concedir als humans del  sud drets animals. Alguna cosa hi guanyarien...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada