(arafa---)
... probablement en altres països veurem encendre’s aquest tipus de focs,
amb unes característiques ben peculiars. Ja no arboren, com en altres
èpoques, la paraula revolució ; ja no apel·len als partits per
tractar de solucionar els seus problemes. El “No ens representen”, la
manca de definició dreta/esquerra, la inexistència d’un programa
polític, configuren un fenomen que mostra que una gran part de la
població és fora del sistema polític institucional, sense altre mitjà
d’expressió que el crit i la revolta, exposant, fins i tot, la vida, la
darrera cosa que els resta.
Fa temps que els partits polítics han deixat de representar la classe
treballadora en les seves necessitats i propostes, que han anat quedant
deslegitimades, titllades de populistes o comunistes. Piketty en parla
en el seu darrer llibre, Capital i ideologia, sense
aprofundir-hi gaire, però posant de manifest un fet notable: els partits
d’esquerres, socialistes i socialdemòcrates, eren votats fa uns trenta
anys sobretot per la gent treballadora, la més pobra i amb menys nivell
educatiu; actualment aquests sectors o no voten o es decanten en major
mesura per un vot de dreta, i fins i tot d’extrema dreta, segons la
configuració política vigent a cada país, mentre que els partits
d’esquerra són votats sobretot per persones amb alts nivells d’estudis.
Ell simplement ho constata, sense donar-nos-en la raó, però n’assenyala
una conseqüència: la classe treballadora no se sent representada pels
actuals partits d’esquerres...
Marina Subirats 7.6.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada