... les noves tecnologies no han estat de cap ajut en el procés de formació d'una persona joveneta, ans tot el contrari... Quan ningú podia rebre informacions, emocions i sensacions delitoses
llevat que anés al cine o al teatre, que llegís el diari, que anés a un
concert de música clàssica -fa cinquanta anys no n'hi havia d'altra- o
que sortís d'excursió a la natura, l’operació d’aprendre coses resultava
lenta, mediatitzada i poc o molt cara... Ara...
allò que dóna la pauta per predisposar-se a entrar en qualsevol forma
de coneixement és el caràcter immediat, fàcil, sempre agradós, de
vegades carregat d’erotisme, que ofereixen les noves tecnologies, de les
quals sembla que un jove no es pugui desprendre mai. A més, com que
tota persona jove assoleix un domini -val a dir, un poder - en l'ús de les noves tecnologies, es fa cada dia més difícil que tota autoritat -pares, mestres, bisbes, reis i papes- pugui ser acceptada sense més
ni més per una persona de pocs anys: sap molt bé on es troba la
informació i domina la manera d'accedir-hi, ningú no pot pretendre
ensenyar-li alguna cosa més atractiva i més documentada que el saber que li arriba a través de les noves tècniques... Ramon Llull? Pere el Gran? Jaume Huguet? Vostè què m’ha d’explicar!
Jordi Llovet, 23.6.2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada