Em temo que la qüestió idiomàtica a Catalunya anirà de mal borràs en els
propers anys, i només cal sortir al carrer per adonar-se’n... Alguns pensaven que el final del Procés enterraria el debat lingüístic,
però està passant just al contrari...
la necessitat d’empatitzar amb la població castellanoparlant va fer que
molts relaxessim la nostra militància lingüística...
la major part dels castellanoparlants van inhibir-se del referèndum, i
van aplaudir (o van avalar silenciosament) la repressió i el 155. A
sobre, va aparèixer la cançoneta que el català s’havia “polititzat”, que
resultava “antipàtic”: la coartada perfecta per no fer l’esforç
d’aprendre’l. Una coartada poc creïble, perquè bona part dels que feien
aquests retrets portaven dècades vivint a Catalunya, sense saber ni un
borrall de català perquè, al cap i a la fi, estamos en España.
Per
acabar-ho d'adobar, la part més dretana del catalanisme va decidir
fotre les culpes als immigrants acabats d'arribar, els més indefensos,
de tal manera que a un africà o un pakistanès amb un any de residència,
que no et dirà mai que estamos en España perquè altra feina té,
se li exigeix més que a un espanyol (o burgès català castellanitzat)
que porta aquí tota la vida gaudint del seu monolingüisme
constitucional...
(continuarà)
Toni Soler, 29.9.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada