En l'últim segle la feblesa demogràfica del país, la pressió dels
successius governs espanyols i la globalització han perjudicat el català
fins al punt que ja és minoritari a bona part del país... La dreta espanyolista ha adaptat
el seu discurs al nou context. Si durant el pujolisme es criticava la
normalització perquè, segons deien, el català ja era normal, ara l’argument és a la inversa: com que el castellà és majoritari, la normalització va contra els drets de la majoria. Davant d'aquest panorama, la població catalanoparlant (que inclou, i cal
ressaltar-ho, milers de persones d'origen no català) està cada cop més
emprenyada i també més combativa. La submissió tradicional està donant
pas a una actitud molt més proactiva, tant en l’ús de l'idioma com en la
denúncia de la seva discriminació... amb independència del context polític, la qüestió lingüística es
dirimeix al carrer, i em temo que és inevitable que adopti la forma de
conflicte. Conflicte no violent, però ferm i sostingut. Al cap i a la
fi, a tot arreu, i en totes les èpoques, els drets individuals i
col·lectius s'han obtingut plantant cara, no només seduint.
Toni Soler, 29.9.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada