(arafa...)
https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-altres-6D_0_2142985831.html
1978. 40 anys després, la llei del silenci i la doctrina del mutisme
continuen vigents i no permeten qüestionar i negar alguns tòpics i mites
de la faula de la transició reformista. ‘Pacífica’ en diuen, però qui
en miri la cara B descobrirà que de pacífica poc: 714 morts entre el
1975 i el 1983. 178 per accions policials i violència institucional; 67
per violència ultradretana. No són dades oficials: "Les tenim, però no
te les donarem"... Ni pacífica ni modèlica, doncs, però prohibit dir-ho. Però sí, el preu
de la Transició va ser oblit i impunitat. De fet, de tan singular i
invertida que va ser, resulta que els botxins foren qui van perdonar les
víctimes i no a l'inrevés, que és el que acostuma a passar quan la
democràcia guanya. Amnèsia i injustícia...
1988. Causalitats repressives, el 6-D
el Regne d'Espanya rebia la primera sentència condemnatòria del Tribunal
Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que clarificava que no complien
la Constitució...
1998.... José María Aznar havia afirmat des de Turquia arran del tancament de
l''Egin': "¿Es pensaven que no ens hi atreviríem?" El diari fou tancat
pel govern via ordre judicial de Baltasar Garzón. 11 anys
constitucionals després, lacònicament i a misses dites, el Suprem
constatava "la il·licitud del tancament"...
2008...
2018. Com a procés destituent, les dades són avui
inapel·lables: el 1978 un 90% de la societat catalana donava suport a la
Constitució. Avui no ho faria ni un 17%. I un 57% ho faria en contra. I
per això el 40è aniversari de la Constitució només el poden celebrar a
Catalunya amb xarop de canya i a cop d’excepció. Revisitada metàfora
dràstica: nou ciutadans catalans són ciutadans lliures a Europa mentre a
l'estat espanyol serien presos polítics...
David Fernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada