... 2028. Mirall del temps, demanar-se on volem ser d'aquí deu anys i com arribar-hi és la pregunta més urgent. Sobretot perquè alguns han planificat –repressió d’ampli espectre i llarga durada– que aquell any encara hi hagi presos i exiliats i cap república. La doctrina del xoc va amb els llums llargs fins que aprenguem a ‘votar correctament’. Salvant les corresponents distàncies, recordin Pinochet el 1989: "Estic disposat a acceptar el resultat de les eleccions si no guanya cap opció d’esquerres".
hi ha qui confon i blanqueja
reial excepció amb ficcionada normalitat en format consell de
ministres, fet que justifica del tot el dret a la protesta general i a
la mobilització social a la ciutat de la vaga dels tramvies. La Pantera
Rosa –refugi i escut de la intel·ligència col·lectiva de la
desobediència civil activa, pacífica i no-violenta– mai no compareixeria
allà on l’esperen, en format trampa i amb tots els canons i tota
l'artilleria. Ho faria, èticament i estratègicament, amb allò que avui
més desarma el poder, el despulla del tot, li arruïna els plans i sempre
el fa emmudir: pacíficament dempeus.
Corol·lari inconstitucional. Si Pedro Sánchez vol consensos del 75%, en té un que el supera i tot: el 83% de la societat catalana vol presos i preses en llibertat. La vella consigna: per Nadal, us volem a casa. Són els munyidors de la imposició, invocant sempre el 6-D, els que ho impedeixen. Però passa que un, entre molts i entre tantes, serà per sempre més del primer dia d'octubre. I divendres vinent caldrà donar la cara, la veu i la paraula per recordar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada