(arafa...)
L'estiu passat un ministre que ja no hi és em va dir: “No t’enganyis, en aquest país el primer poder és el judicial”. Quan Guerra era al govern hi va haver rebombori perquè va dir que
“Montesquieu havia mort”, acomiadant la separació de poders. Vàrem
entendre que la primacia era de l’executiu. ¿Deu ser que el judicial ha
recuperat terreny?...
¿Hem d'entendre que hi ha una jerarquia de poders? ¿Que el poder
judicial pot criticar el poder executiu però l’executiu no pot criticar
el judicial?...
L’equilibri de poders és un dels indicis més clars de la qualitat d'una
democràcia. Tanmateix, la sospita de la primacia del poder judicial fa
temps que està estesa. I els poders executiu i legislatiu hi han
contribuït poderosament traslladant a la justícia problemes que s’havien
de resoldre en el terreny de la política. Marca una època la decisió
del govern Rajoy de subrogar en el poder judicial la responsabilitat de
resoldre la qüestió catalana. Una decisió que va polititzar alarmantment
la justícia, que ha demostrat la impotència de la política i que no ha
contribuït en res a l’encarrilament del problema.
Josep Ramoneda 26.4.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada