(arafa...)
... La ciència ens ha permès creure que controlem la vida, i abans de no controlar-la estem disposats a ensorrar l'economia... Som fills del progrés i deu ser del tot inevitable que ho fem així. El
progrés ha sigut, abans que res, una revolta contra el fat i la
providència. No li ha semblat suficient que Déu ho vulgui. A principis
del XX Déu volia que morissin un de cada tres catalans abans dels 4
anys, i ha sigut revoltant-nos-hi que hem aconseguit una esperança de
vida de 84 anys. El progrés és un pols contra la voluntat divina. Déu
ens fa i ens vol mortals, i nosaltres, per poder ser eterns, l’hem fet
mortal a ell. La mort de Déu, apuntada per Nietzsche el 1882, no ha
parat de socialitzar-se. Hem perdut la consciència de com és de recent
la creença que després de la vida no hi ha res. Però encara som menys
conscients que a la creença -universal i inqüestionable fins fa molt
poc- que hi havia una altra vida, l’ha substituïda -de manera
subreptícia i inconfessable- la de la vida mortal eterna. Una era
indemostrable, un misteri, l'altra és directament una estafa. No sabem
si la mort de Déu permet néixer el superhome, però sembla clar que, de
moment, ens fa millors consumidors...
Albert Pla Nualart 19.4.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada