(arafa...)
"Mònica Mir és una novel·la que planteja molt a fons la qüestió
de les revolucions -diu el seu autor, Miquel de Palol-. ¿Té algun sentit pensar en revolucions
ara? Des d'un punt de vista pràctic, sí, perquè la proporció entre rics i
pobres és cada vegada més desigual. El problema és que, a diferència
dels moments en què es van donar revolucions arquetípiques com la russa o
la francesa, ara no sabem exactament a qui hem de tallar el cap. El
poder és molt difús. Els polítics i els caps d'estat són els masovers
dels grans empresaris, els amos del petroli, el sector financer...” “En el moment en què es combat contra una organització indefectiblement
en surt una altra, que paradoxalment també acaba sent jeràrquica
-afegeix-. Cap organització funciona al marge dels tics militars o
monàstics...”... “Vivim en societats en què els estats són
eines corruptes, que han oblidat el sentit primigeni de posar-se al
servei de la ciutadania i són instruments de captació de riquesa, dels
recursos i els beneficis. La ciutadania està cada vegada més indefensa”.
Jordi Nopca 23.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada