(arafa...)
Vox... no hi ha qui els aturi, guardats per una democràcia que no és perfecta
però que és molt millor que el règim que ells desitjarien: nostàlgics
irats, descontents de tot, potser també d’una vida regalada que ara té
molt menys valor que en temps de bonança, perquè la malaltia i la mort
agafa tothom, un dia o altre. També ho diu Sèneca: “Res no alimenta més
la ira que un luxe immoderat”...i “El millor remei de la ira és la dilació. De bell principi
demana-li, no que perdoni, sinó que judiqui: les seves primeres
escomeses són fortes, però si espera, s’aplacarà”. Doncs això,
paciència.
No ens ha d’estranyar que aquests cafres rebentin l’educació pública, perquè, essent com és la del poble (demos), és també la més democràtica, encara que no rutlli tan bé com
desitjaríem. També ho diu Sèneca: “Molt profitós serà als infants de
rebre una sana educació; però llur direcció és difícil, car hem de
procurar ensems no alimentar-los la ira, ni atordir llur natural”.
Comesa difícil, sens dubte, però adreçada a convertir un país en una
societat, com deia Josep Carner, de “bones gents plegades”..
Jordi Llovet 23.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada