(arafa...)
"Sería de desear que todos los soberanos y sus ministros fuesen a Holanda a tener su noviciado. Allí verían la dulzura de su gobierno empleado únicamente en la felicidad de los habitantes, en la observancia de sus leyes y costumbres, en el fomento de la virtud, de las manufacturas, del tráfico y del comercio" (Manuel Francisco de Lira, dècada de 1670)
... Fins al 1580 els Països Baixos formaven part de la corona espanyola
exactament igual com ho feien Catalunya o Portugal. El 1581, però, i
després d’un conflicte que havia durat una quinzena d’anys, la corona va
signar una treva amb els revoltats, que esdevenien independents de facto
amb el nom de Províncies Unides i en forma de república. La corona
espanyola no va acceptar aquesta independència fins 80 anys més tard,
quan va signar la Pau de Westfàlia. Per tant, no va ser fins al 1655 que la corona espanyola va començar a
enviar un ambaixador a la Haia. El segon va ser Manuel Francisco de
Lira, un home que coneixia bé els Països Baixos perquè, tot i que nascut
a Madrid, s'havia criat a l'actual Bèlgica perquè tant el seu avi com
el seu pare havien servit el rei en la guerra contra els revoltats... Lira parla del que fa el govern holandès, però en realitat el que està
dient és el que no fa el govern espanyol: ocupar-se del benestar dels
espanyols, defensar la seguretat jurídica i fomentar la producció... Dissortadament, els partits polítics i els periodistes s’esforcen
incansablement per amagar aquesta dimensió i parlar únicament dels eixos
esquerra-dreta o unionista-sobiranista. No vull dir que aquestes dues
dimensions no tinguin la seva importància, però em sembla que en tenen
menys que la de bon-mal govern... que l’independentisme es consolidi o es deixi de consolidar a Catalunya
es deurà exclusivament a la qualitat de la gestió de la Generalitat en
els últims anys...
Miquel Puig 18.7.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada