(arafa...)
... Parlar, dialogar, enraonar. Fer tot això sabent que les possibilitats
d’èxit són mínimes perquè la distància política i emocional és molt
gran. Perquè a l'altre costat hi ha molta por i intolerància... Parlar, tanmateix, perquè hi ha l’oportunitat de fer-ho, perquè el PSOE,
que s’havia alineat amb la repressió política (el 155) i judicial, ara
et necessita i diu que ha canviat. Agafar-los la paraula. Sense
refiar-te'n. I sense renunciar als teus objectius: un país més just i
pròsper a través d’un estat propi... Parlar, dialogar, enraonar. És el mètode català preferit, una eina de construcció massiva...Per això sempre hem fet assemblees i plataformes unitàries, i
associacions i sopars i tertúlies, sempre hem buscat consensos, sempre
hem reclamat unitat en la diversitat. Tot això només es pot fer parlant,
dialogant, enraonant, que és com la gent s’entén i es respecta. Parlar
no ens ha fet mai por... L’alternativa era i és la imposició, l’autoritarisme, l’individualisme, el campi qui pugui...La confrontació com a mètode és caure en el parany de la dreta
ultranacionalista espanyola, que té pànic al diàleg polític. Potser no
en sortirà res de bo, d’aquest inici de diàleg en el temple de la feble
democràcia espanyola. Potser només serveix per constatar la
impossibilitat d’entesa, i tornarem al punt de partida, a l’empat
d’impotències. Però provar-ho és un imperatiu estratègic i una convicció
ètica.
Ignasi Aragay 5.1.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada