El que avui és Catalunya ha estat terra de pas i d’assentament de nombrosos grups humans des de la prehistòria: pobles indoeuropeus, fenicis, grecs, cartaginesos i romans es van barrejar amb els preibers i els ibers abans del segle IV aC. Llavors va venir la romanització. A partir del segle V dC, és el torn dels visigots germànics del nord, després dels àrabs i berbers del sud, i tot seguit dels francs. Tots han deixat empremta, esclar. Si seguim avançant, en paral·lel a la fanàtica expulsió de jueus i moriscos –un doble daltabaix– comencen a entrar els occitans (segles XVI i XVII). A partir de finals del XIX, venen valencians i aragonesos, murcians, andalusos i gallecs, i avui gent de tot el món. Som terra secular d’immigrants. I ho seguirem sent.
El
debat sobre quanta gent s’ha d’acollir i com fer-ho és necessari. No
tenir-lo és donar peu a la demagògia política xenòfoba i racista, tan
fàcil... Ara, amb Vox i Aliança, el debat se'ns està escapant de les mans. És el
"jo no sóc racista, però..." Perquè no s’ho apropiïn els incendiaris,
cal incidir en els però: explicar-los, donar-hi respostes concretes. I per començar s'ha d'arrencar del coneixement històric i econòmic.
El fet cabdal és que de persones vingudes de fora n’hem tingut sempre, perquè sempre les hem necessitat. Per demografia i per economia. Moltes feines que en els segles moderns i contemporanis han fet els immigrants..., en època medieval les feien els esclaus. Abans, com ara, normalment l'ascensor social ha funcionat amb la segona generació. El problema és si l'ascensor s’encalla. L’altre problema és si no es produeix barreja, si es funciona en compartiments estancs...
"d'una manera o altra tots som descendents d'immigrants". Si tothom ho tingués clar, ens estalviaríem demagògies indecents.
Ignasi Aragay, 18.5.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada