¿L'ESCOLA POT ARREGLAR-HO TOT? (1)
Agustí Alcoberro
D'alguns anys ençà, un seguit de veus s'han alçat - en alguns casos amb èxit - per introduir una tirallonga força bigarrada de continguts als currículums escolars... educació per a la salut, educació viària, educació sexual o dietètica... campanyes per a la prevenció del consum de tabac, d'alcohol o de (altres) drogues...
Cada nou problema social sembla trobar en l'escola una mena de solució màgica, que n'impedirà la seva extensió. No hi ha trobada d'experts del tema més impensat que no reculli en les seves conclusions la petició d'unes hores de docència específica...
Possiblement mai com ara la societat ha exigit tant de la institució acadèmica a canvi de tan poc. D'una banda, hi ha una tendència general a descarregar en l'escola un seguit de responsabilitats que abans eren assumides des d'altres àmbits - notablement, des de la família -, o que eren objecte d'un aprenentatge molt més espontani, sovint al carrer. D'altra banda, però - i només en una aparent paradoxa -, la feina del mestre és cada cop menys valorada socialment i la situació del col·lectiu d'ensenyants avança inexorablement vers una inevitable devaluació...
La complexitat creixent de les societats avançades, l'accés a la dona al mercat laboral o la valoració cada cop més accentuada del dret al lleure entre els adults són algunes de les causes d'aquest traspàs de responsabilitats de la família a l'escola. El ciutadà mitjà aspira que l'escola sigui, per als seus fills, guarderia, centre esportiu, club social, patrocinadora d'activitats de lleure, menjador i agència de viatges. I a més, que compleixi les funcions per a les quals va ser fundada: l'educació i la formació dels infants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada