“Ara quan em poso davant el mirall no és per veure com em veig, sinó per assegurar-me que no em veuen, és a dir, que vaig tapada de cap a peus” (periodista afganesa).
Això passa a l’Afganistan i també passa a Barcelona. Ho he vist al
passeig de Gràcia, i ho veig cada dia al Raval.* No són la majoria
de dones, ni de bon tros. De fet, no són gaires, però se'n veuen. Van
completament tapades, i només els és permesa una escletxa per als ulls...
Cada vegada que les veig penso que no ho hauríem de permetre. En una
dona tapada de dalt a baix no hi sé veure res que no sigui dominació
masclista del cos de la dona en nom d’unes creences religioses que la
converteixen en esca del pecat. Som una societat europea, occidental, i
aquest tipus de discriminacions extremes no hi haurien de poder tenir
lloc...
Antoni Bassas, 15.11.2025
* (i també ho pots veure a Arbúcies)
