... el populisme, però per trobar l'antídot d'aquest verí que avui tants electors s’empassen a glopades cal que en coneguem la fórmula magistral. Un dels seus components oposa poble a elit des d'un punt de vista moral. Fer-lo bo a un i dolenta a l’altra li estalvia argumentar. Ser elit et fa corrupte. Ser poble et fa honest. I ser veu del poble contra l’elit et fa un heroi, i un màrtir, encara que vinguis de l’elit més elitista. No cal, però, ser un geni per detectar la irracionalitat d’aquest plantejament. Que la bondat del que dic depengui de qui sóc, d'on vinc o a qui defenso i ataco, i no pas de la solidesa dels meus arguments, és una manera de prioritzar les emocions a les idees, la mandra a l’esforç, el simplisme a la complexitat.
Però el principi actiu del verí és la demagògia, una vella i coneguda
plaga de la democràcia... Un demagog és, etimològicament, “el que
guia el poble”, un significat que podria ser positiu si aquí poble no volgués dir masses.
L’essència del demagog, allò que fa que el segueixin les masses, és que
apel·la a les passions i no a les raons mogut per un desig de poder no
moderat per cap principi. I les passions que exclouen raons són sempre
les més baixes: les que exalten la identitat nacional, ètnica, religiosa
o de classe social per atiar l'odi contra “els altres”. El demagog
reclama i lidera una acció immediata i violenta per salvar la nació
amenaçada, acusa els oponents moderats de feblesa i deslleialtat i, un
cop al poder, va retallant drets i llibertats...
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada