(arafa<d'1any)
La frase evangèlica: “No solament de pa viu l'home (i la dona)”, que
continua així: “sinó de tota paraula que surt de la boca del Senyor”
(Mateu, 4.4), devia semblar una expressió molt rara als romans que van
començar a conviure amb les comunitats cristianes, atès que la religió
dels primers no coneixia les elevacions espirituals que escauen al
cristianisme, potser més que a cap altra religió monoteista...
“[...] des de fa temps -exactament d'ençà que ja no tenim a qui
vendre-li el vot- el nostre poble ha perdut l'interès per la política;
i, si abans determinava comandaments, falanges, legions i de tot, ara
deixa fer; i només desitja amb avidesa dues coses: pa i jocs al circ”.(panem et circenses) Juvenal, Sàtira X (cap a l'any 100 dC).
Els romans del temps imperial s’havien desentès cada cop més de la
política i del dret de vot que tenien, que havia estat molt poderós fins
cap a l'any 140 aC, quan va dissenyar-se un pla per tenir la plebs
satisfeta i comprar el seu vot amb una cosa tan elemental com aliments i
distracció: panem et circenses. L’esperit crític es va fondre,
i l’Imperi va assentar les bases de tot govern despòtic i absolut, cosa
que, al final, va desembocar en la decadència i la caiguda de Roma...
Al segle XIX, l’ascensió de la classe burgesa, avui una classe mitjana molt escampada,
va fer emergir un altre problema: no tothom qui diposita un vot a
l'urna ha pensat amb prou deteniment quines conseqüències pot portar la
seva elecció, i sovint torna a creure que s’estima més el pa i la
diversió...
Jordi Llovet, 13.2.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada