Violència i estat són conceptes inseparables i –tal com Sánchez concep la democràcia–, estat i democràcia, també. Què vol inculcar-nos Sánchez –reforçant un marc mental incompatible amb una democràcia plena– quan diu aquestes bestieses? La idea aberrant i perillosíssima que la violència d'un estat, pel simple fet que és d'un estat, deixa de ser violència. Una idea que té un correlat igual de nefast: que tota violència contra un estat, pel fet de ser contra un estat, passa a ser terrorisme, i que el terrorisme és un mal absolut que fa pudor de sofre i només es pot combatre massacrant els que el practiquen. Tant és així que parar-se a considerar per què el practiquen i arribar a entendre algunes de les seves motivacions frega l’“enaltiment del terrorisme”, cosa que dona carta blanca a la violència de l'estat per destrossar la vida de qui hagi fet aquest esforç de comprensió. Fregaria l’enaltiment, per exemple, afirmar que la violència d'ETA contra el sanguinari estat franquista potser era menys il·legítima que la de l’esmentat estat contra ETA i el món abertzale. Haver aconseguit expulsar del marc mental de la majoria d'espanyols aquest plantejament és un èxit indiscutible del pensament totalitari. El pensament democràtic no ho veu així. D’entrada comprèn que, mentre no siguem àngels, un grau o altre de violència és consubstancial a la convivència. I que el que la legitima no és que l’exerceixi l’estat o s’exerceixi contra l’estat sinó que sigui justa: que no exercir-la –deixant campar altres violències– faci més mal a més gent que fer-ho. Ni la violència política deixa de ser-ho quan l’exerceix un estat ni passa a ser terrorisme quan l’exerceix un no estat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada