(arafa<d'1any)
Hem acabat delegant la protesta en una minoria que ha fet seva l’acció
de guerrilla urbana. No fa tant sortíem centenars de milers de persones
al carrer i el crit pacífic ressonava arreu. Ara hi surten uns pocs
milers i la bullanga ens avergonyeix a molts i trenca l'encís i la
potència ètica de la protesta col·lectiva. L’Estat ens té allí on volia:
instal·lats en la ràbia descontrolada, empetitits, convertits en un
problema d'ordre públic, no en un majúscul desafiament polític. El
carrer l’hem perdut.
Per sort ens queden els vots i l’exemplaritat dels represaliats... La fortalesa d'una societat o d'una
idea no es mesura per la cridòria a les xarxes o la fúria al carrer,
sinó per la persistència i la grandesa moral, per la capacitat de
seducció i d’il·lusió, pel compromís diari i honest a la feina, al
govern, a l'escola, a l'associacionisme, a casa, arreu. Per la
coherència entre el que dius i el que fas. Aquest és el camí més segur
per avançar. El dels contenidors en flames és un miratge perdedor i
embrutidor: glòria efímera per avui i més desorientació per demà.
Ignasi Aragay amb Raül Romeva, 28.2.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada