— Vaig tenir poc contacte amb el pare, però em
va ensenyar moltes coses, no amb lliçons ni amb instruccions, sinó amb
exemples que em van ser útils... Em va transmetre
l'amor pels llibres i les muntanyes... els pares ens van permetre marxar i seguir el nostre
camí...
¿Triguem massa a reconèixer el que han fet els pares
per nosaltres? ¿O a reconciliar-nos amb ells? Sovint ho fem quan ja no
hi són.
— Sí, és així. Però escrivint pots
recuperar-los...
Temps enrere potser no sabia distingir què era important i què no. A
vegades per ser just has de deixar passar el temps. A més, les persones
tan sols desapareixen quan ningú en parla.
Agraeix als pares que no parlessin mai de diners.
—
Un exemple meravellós, aleshores em semblava normal no parlar-ne.
Després vaig veure que al meu voltant els diners eren molt presents, i
per a molts gairebé eren una obsessió. La gent es baralla per les
herències. Que la meva família no en parlés em va fer força immune als
diners. Mai compro res a crèdit; si no puc, no compro i ja està. Heretem
els desitjos incomplerts dels pares... Ell va anar a les muntanyes per la guerra i jo
perquè he volgut... Una altra cosa que li
sabia greu és que després de la guerra no va voler saber res més del que
passava al seu voltant... i jo vaig pertànyer a una
generació molt antifeixista i activista. He fet moltes coses que el meu
pare volia fer i no va fer...
Erri De Luca entrevistat per Sílvia Marimon, 22.10.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada