En principi, segons el dret romà i els codis gregorià, teodosià i justinià –el Corpus Juris Civilis–,
que és d'on venen les lleis de quasi tot Occident, els animals no tenen
cap dret ni cap deure: només en tenen els homes. No s'ha vist mai que
un lleó sigui portat a judici per menjar-se un altre animal o un ésser
humà. Però la retòrica del “políticament correcte” ha fet que cada
vegada s’atorguin més drets als animals, amb absoluta independència que
els éssers humans posseeixin, o no, els drets que la llei els garanteix...
Estampar un porc senglar contra un tractor, com va passar fa poc a
Cardedeu, pot comportar al pagès autor del fet una multa d’entre 400 i
2.000 euros per “maltractament animal”... Era un senglar, que és una plaga
tan dolenta com les rates: els pagesos han demanat a diverses
instàncies que les administracions en permetin la caça –això també és
matar-los, amb gran dolor si el tret no és precís– o qualsevol altre
remei. Graten la terra, malmeten els conreus i es mengen les
hortalisses. Però són animalons bufons i, al capdavall, fills de Déu
igual que nosaltres, és clar... “Home, és natural, els animals tenen dret a menjar, com tothom”... Però aquell pagès, que ja
deu estar tip de la devastació contínua d'una espècie maliciosa i
feréstega, haurà de pagar una multa incòmoda... Cada dia es maten milions de gallines, porcs i vedells al món sencer, i
creieu que els deu fer mal. Un dia, tampoc no es podrà fer, perquè no es
podrà decapitar ni un bròquil. Així donarem la raó a Avicenna (segle
XI), que deia que tots els éssers de la natura tenen ànima i són
espirituals: el pagès, el bròquil i el senglar.
Jordi Llovet, 22.10.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada