(En el seu llibre " A tamaño natural. Històries de pares i fills") cita la història d'Abraham i Isaac, ¿Som hereus d'aquesta religió?
— Nosaltres, a aquesta banda del Mediterrani, hem heretat la força i la potència dels nuclis familiars. No tant les regles de la religió, però sí això de mantenir unides les famílies, les famílies com a llocs on s’intenta que ningú es quedi enrere, nuclis civils on el més dèbil és ajudat per la resta, depenem més d'aquesta tradició. Més això que no pas obediència a l’estat. El que manté les nostres vides i les economies són les famílies. Tant l'Antic com el Nou Testament parlen d’històries de famílies.
Es qüestiona si tenim dret a rebel·lar-nos dels pares.
— Més que res, hi ha un nus que mai es desfà del tot, encara que els pares ja no hi siguin. L'adolescència fa que s'afluixi una mica el nus, perquè tothom pugui fer el seu propi camí. Però ara estem en una situació on aquest nus està molt tens, perquè la joventut no es desmarca. La voluntat de separar-se ha quedat més debilitada. A la meva època, la dissociació era més clara, hi havia opcions revolucionàries. Ara ningú parla de revolució, és una paraula que ha quedat relegada al segle XX.
Erri de Luca entrevistat per Sílvia Marimon, 22.X.22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada