... Com a habitant del segle XXI, el meu perfil estratigràfic és aquest:
nascut als temps de la industrialització i els fluxos migratoris dels
anys 60, infantesa progre en els agosarats anys 70, joventut en la
postmodernitat dels 80, maduresa en el nihilisme dels 90, i partícip de
la por mundial que va esclatar quan va començar l'any 2000 i que encara
continua. En cada període de vertigen la humanitat ha buscat dins la
foscor unes arrels imaginàries que l'ajudin a sentir-se més segura. El
que una vegada era romànic, avui és Olduvai.
Tot va començar quan, al segle XIX, una barreja d'estudiosos i de gent
amb curiositat van trobar les primeres restes dels neandertals i
pintures rupestres com les d'Altamira. Aquells científics eren més a
prop dels personatges de Jules Verne que dels actuals paleontòlegs (els de ciències) i arqueòlegs (els de lletres). Però, de sobte, amb la troballa de la Lucy, l'any 1974, en un jaciment d'Etiòpia, tot el que era Phileas Fogg es va convertir en psicodèlia. Aquesta australopithecus, una cosina gran de l'espècie humana, rebia el seu nom per una cançó dels Beatles dedicada a l'LSD (Lucy in the Sky with Diamonds). El present estava fart de la seva història i va cercar aixopluc en la prehistòria. Van triomfar pel·lícules com La recerca del foc (1981).
Avui les excavacions prehistòriques són també centres d'interès
turístic i programen visites culturals, com passa a Atapuerca, o a les
reproduccions de les coves d'Altamira o de Chauvet.
Cada vegada se saben més coses dels nostres orígens com a homínids.
Resulta un tema apassionant que genera articles a les revistes, titulars
als diaris, documentals per a la televisió i una quantitat ingent de
llibres. Sovint resulta que aquesta literatura de divulgació científica
és molt bona. A El gran éxodo de la humanidad, de Jordi Agustí, ens explica que, encara que ens pensàvem que vam sortir d'Àfrica ja com
a caçadors, resulta que uns fòssils que van trobar a les excavacions de
Dmanisi (Geòrgia), mostren que tot va tenir lloc
molt abans. Que només baixar de l'arbre vam començar a caminar i encara
no hem parat.
Javier Pérez Andújar, 8.4.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada