Un cop el sexe ha estat fagocitat pel capitalisme, ens queda l'amor.
L'amor no és un sentiment abstracte, afirma Lluís Calvo. No hi ha una única manera d’estimar, per sort, però sí "una remor de fons comuna, sota un impuls que és idèntic en totes les persones"... El dilema de l'amor fa una separació constant entre l'amor i el sexe i entre l'amor i l'amistat, i ho fa amb un llenguatge entre poètic i filosòfic marca de la casa. "L’amor és un vincle, tan efímer com vulgueu, però comporta un enllaç enmig d’un món esquinçat. El sexe esporàdic pot ser estimulant, divertit, necessari, promiscu i carnavalesc, però ja fa dècades i segles que es troba dissociat en bona part de la vivència amorosa". A més, vincula aquesta separació conceptual amb el capitalisme... Pel que fa a l’amistat, entesa com a pacte, és "un saber-se en l'altre sense envair el seu terreny, un conviure sense habitar les entranyes ni els replecs més quotidians".
L'assaig de Lluís Calvo és ple
d’aforismes que faríem bé d’apuntar en una llibreta i llegir-los com un
credo cada dia: 1. L'amor és exigent i demana compromís i
responsabilitat. 2. L'amor és polític perquè és un fet social. 3. L'amor
és de les poques coses lliures que hi ha al món. 4. L'amor és utòpic.
5. L'amor és una força transformadora que ha d’establir-se entre
iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada