Sembla clar que el moviment independentista de Catalunya necessita un canvi efectiu, un reset, de la seva estratègia, organització, aliances i lideratges, per tal que recuperi el seu protagonisme, projecte i força... són els tribunals de la UE (TJUE) i d'alguns estats europeus els que
estan tractant el cas de Catalunya des de criteris liberal-democràtics
més actualitzats. Ho estan fent molt més que la Comissió, el Consell o
el Parlament Europeu. En termes d’evolució de la qualitat democràtica,
el poder judicial europeu va clarament per davant dels poders executiu i
legislatiu (i a una distància sideral de la cúpula judicial espanyola).... Un estat que incompleix sistemàticament el requisit d'imparcialitat dels tribunals...
Cal que Catalunya recuperi l’autoestima vinculada a tres orgulls avui
ferits: l’orgull de país, l’orgull de govern i l'orgull del moviment per
la independència. Cal recordar que l'èxit dels primers anys del Procés
va partir d’iniciatives ciutadanes i de la societat civil organitzada, més que de les institucions i partits... Fins i tot partits independentistes veien amb recel un moviment que no
controlaven i que maldaven per dirigir, sense èxit. Posteriorment, el
protagonisme es va cedir als partits, cosa que els va provocar
importants canvis interns... En el moment actual, caldria recuperar la lògica bottom-up
del moviment independentista. El seu punt més fort segueix estant en la
ciutadania. Per fer-ho cal girar-se cap al sòlid associacionisme de què
disposa el país, així com cap a la
transversalitat i acció conjunta de les organitzacions civils. En
canvi, crec que seria un greu error que algunes d'aquestes últimes
volguessin fer el paper institucional dels partits (eleccions, etc.). No
és aquesta la seva funció ni és allò per què estan concebudes i ben
preparades. Els partits són una part necessària, però no són el tot, ni
necessàriament la part més decisiva.
L'estat espanyol mostra cada dia la seva inadequació com a marc polític pel progrés socioeconòmic, polític i cultural de la ciutadania de Catalunya...
Ferran Requejo, 8.4.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada