“No voler ser mare és una decisió política i conseqüent amb la vida que
vol portar, meditada i valenta, una decisió presa d'una manera molt
conscient que s'allunya d'aquesta cosa de l'instint maternal que ens han
venut”.(Maria Rodríguez Soto)
Tota decisió és política. Estudiar o no, fer dieta o no, anar en
transport públic o no, votar o no. Algunes decisions són meditades, sí,
però d'altres no cal que ho siguin... Quan ella formula, doncs, que la decisió del personatge s’allunya
d’“aquesta cosa de l’instint maternal” que “ens han venut”, esclar, ho
considera una impostura que a algú li interessa que creguem. Si no el
verb no seria vendre, seria potser revelar. Jo el que
percebo, justament, en la literatura i l’audiovisual, és que ens venen o
revelen el contrari. Les empoderades i modernes són les que presumeixen
de “mala mare” i, per contra, les practicants d'això que en diuen
“hipermaternitat” són titllades de poc empoderades i de cursis. Jo diria
que en la majoria de mares i pares hi ha una barreja meravellosa
d’instint i intel·ligència. I aquesta barreja la percebo també en altres
aspectes de la vida, com l'alimentació, el sexe i l'art. Trobo en
general que –quan es pot– s'ha de poder triar, però trobo també que les
nostres tries (sexuals, alimentàries, parentals) no són tan curioses per
fer-ne tesis interessants.
Vull dir, doncs, que té raó dient el que diu, però també en tindria dient el contrari: “Voler ser mare és una decisió política i conseqüent amb la vida que vol portar, meditada i valenta, una decisió presa d'una manera molt conscient que s'allunya d’aquesta cosa de la falta d’instint maternal que ens han venut”.
Edmon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada