El misteri de la bellesa (art) i el misteri de la vida (religió) no
estan tan lluny. O potser són el mateix? ...
Religió? "De tant mastegar-la potser ja no ho sentim, però creació
és una paraula religiosa. Si ha tingut una importància fora mida en la
història del pensament i de l’art és perquè la seva arrel figura en el
primer verb de la versió llatina de la Bíblia". Ho escriu Raül
Garrigasait a l’assaig "La roca i l'aire. Art i religió de Llull a Tàpies" (Fragmenta)... Garrigasait cita Francesc Pujols: "Si a l'època de la creença religiosa
hi havia els que fingien creença, ara, a l'època de la descreença
religiosa, hi ha els que fingeixen descreença"...
Sense saber-ho, hi ha molts menjacapellans dotats d'una gran força
creadora. Per fugir del desencantament del món, creen una religió pròpia
sense fe ni Déu. Això passa en un món on la raó científica ens ha fet
obedients i crèduls i on les religions codificades, tan dogmàtiques, han
foragitat la màgia i ens han fet incrèduls. "Però cada cosa és un do
que no sabem d'on ve. Si n’escrutem l’origen, es desfà. Déu és la font
oculta i la fallada de tot". Garrigasait creu que Déu és avui una
incomoditat que fa fallar l’autosatisfacció de les conviccions modernes...
els museus com a temples i guardians de la creació profana, de la
religió sense fe. "L’autèntica revelació només pot ser la destrucció de
la religió", diu Garrigasait de la mà del teòleg suís Karl Barth... Acabem amb Tàpies: "Els catalans tenim aquesta sort. Podem ser
progressistes i a la vegada ben tradicionals [...] La nostra tradició
veritable ha estat sempre el sentit de llibertat".
Ignasi Aragay,12.07.2025
